 |
| Dani Nel·lo, saxofonista salvatge. |
FESTISURF COSTA BRAVA 2021
Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro
18 de setembre de 2021
El temps passa volant i ja fa nou edicions que FestiSurf Costa Brava va posar el litoral gironí al mapa peninsular de la més genuïna música surf. Durant tot aquest temps, la cita empordanesa s'ha consolidat com un dels últims grans esdeveniments del calendari melòman estiuenc a casa nostra, una festa de final de temporada que la nit passada va desafiar el coronavirus per segon any consecutiu amb un cartell de marcat accent garatger, si bé emmarcat en les coordenades surferes que són la raó de ser del festival.
Van trencar el gel els infal·libles Lord Diabolik, des de Perpinyà, amb una bona dosi de rock de garatge de les que posen les piles des del minut zero. Màscares de lluita lliure mexicana, irreverent sentit de l'humor i una actitud escènica a prova de bales. Ritmes cavernícoles, guitarres carregades de fuzz, homenatges als tòtems de dècades pretèrites i perles de pròpia autoria com "Les fous du garage", que van escalfar l'ambient del Palau d'Esports i Congressos malgrat les (incomprensibles) restriccions sanitàries encara vigents en l'àmbit cultural.
Van trencar el gel els infal·libles Lord Diabolik, des de Perpinyà, amb una bona dosi de rock de garatge de les que posen les piles des del minut zero. Màscares de lluita lliure mexicana, irreverent sentit de l'humor i una actitud escènica a prova de bales. Ritmes cavernícoles, guitarres carregades de fuzz, homenatges als tòtems de dècades pretèrites i perles de pròpia autoria com "Les fous du garage", que van escalfar l'ambient del Palau d'Esports i Congressos malgrat les (incomprensibles) restriccions sanitàries encara vigents en l'àmbit cultural.
Igualment adrenalínica va ser la descàrrega de Tiburona, potentíssim trio madrileny sorgit de les cendres de les enyorades Juanita Banana i dedicat en cos i ànima a aixecar la moral del personal amb unes cançons que beuen a parts iguals del punk més primitiu i l'esperit del ié-ié més irreverent. Van alternar píndoles tan addictives com "Sola y feliz", "Que viene el lobo" o l'instro surf gran reserva de "Tiburona", amb versions tan ben triades com "Aquí en mi nube", lectura en castellà del "Get Off of My Cloud" dels Stones.
També sumen anys de militància a l'escena madrilenya els components de Los Capitanes, un combo de rock'n'roll tan directe i visceral com ben engreixat on destaca la presència dels incombustibles Albert Ginés (guitarra) i Alberto Bigotes (bateria). Vestits amb uniformes d'oficials d'alta mar, van maridar rodanxes de rock de garatge tan suculentes com "Capitán", "Dirty Chanquete" o "Benny Hill", amb una oportuna revisió de "Diga qué le debo", el clàssic de Siniestro Total amb el qual es van acomiadar.
Ja per acabar, el sempre solvent Dani Nel·lo va tancar el festival amb tota una lliçó magistral d'història melòmana que va repassar capítols tan essencials com el swing, el jump blues, el primer rock'n'roll o la música jamaicana de les dècades dels 50 i 60. Un repertori basat en els dos volums del seu projecte Los saxofonistas salvajes, set músics a l'escenari –a destacar el també saxofonista Pere Miró-, i cites a mestres com Red Holloway ("Last Call") o Sam Butera ("Come Back to Sorrento"). Final de festa per la porta gran.
També sumen anys de militància a l'escena madrilenya els components de Los Capitanes, un combo de rock'n'roll tan directe i visceral com ben engreixat on destaca la presència dels incombustibles Albert Ginés (guitarra) i Alberto Bigotes (bateria). Vestits amb uniformes d'oficials d'alta mar, van maridar rodanxes de rock de garatge tan suculentes com "Capitán", "Dirty Chanquete" o "Benny Hill", amb una oportuna revisió de "Diga qué le debo", el clàssic de Siniestro Total amb el qual es van acomiadar.
Ja per acabar, el sempre solvent Dani Nel·lo va tancar el festival amb tota una lliçó magistral d'història melòmana que va repassar capítols tan essencials com el swing, el jump blues, el primer rock'n'roll o la música jamaicana de les dècades dels 50 i 60. Un repertori basat en els dos volums del seu projecte Los saxofonistas salvajes, set músics a l'escenari –a destacar el també saxofonista Pere Miró-, i cites a mestres com Red Holloway ("Last Call") o Sam Butera ("Come Back to Sorrento"). Final de festa per la porta gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada