Cardedeu celebra tot el seu llegat jazzístic

Vidal, Sanmartí, Farràs, Fumero, Albert i Font: ensemble de veterans fet per l'ocasió.

50è ANIVERSARI DE LES NITS AMB JAZZ

Parc Pompeu Fabra, Cardedeu

4 de setembre de 2021

El jazz mai havia deixat de sonar a Cardedeu, però feia ben bé quatre dècades que no sonava tal com va sonar la nit passada a la Pista Coberta del parc Pompeu Fabra. Aquest estiu ha fet 40 anys de l'última de les Nits amb Jazz que el parc dels Pinetons va acollir durant les dècades dels 70 i els 80. I aquest mes de setembre es commemoren 50 anys de la primera edició d'aquest festival on van arribar a actuar figures de primer nivell tant nacionals com internacionals. El concert celebrat ahir a Pompeu Fabra va servir per celebrar aquest mig segle, però també per reivindicar l'esperit pioner d'una iniciativa valenta, inèdita al seu temps i vital per entendre el fèrtil teixit cultural i associatiu que el municipi vallesà manté encara a dia d'avui.

El cartell combinava la presència de referents com Perico Sambeat o Josep Maria Farràs, amb les actuacions de joves promeses locals com el guitarrista Adrià Martínez o la vocalista Paula Barranco. Va ser aquesta última l'encarregada d'obrir la nit al capdavant d'una potentíssima big band de 18 músics i amb un homenatge a ritme de swing a la gran Billie Holiday. Drama i sensualitat a parts iguals, la cardedeuenca va transportar al seu terreny temes com "Now or Never" i va convidar el pianista Martí Ventura a fer una estripada i colpidora lectura d'"Strange Fruit". Icònic cant de protesta contra el racisme als Estats Units, va entonar-ne els primers versos en català per reforçar un missatge malauradament encara vigent en ple segle XXI.

Adrià Martínez, d'altra banda, va encapçalar un quintet on destacava la presència del saxofonista Francesc Vidal i va desplegar un repertori propi de jazz fusió tan ben concebut com executat. Títols que remetien als tòtems de quatre dècades enrere, passatges progressius, laietans fins i tot, i una oportuna lectura d'"Oasis" dels enyorats Té Punch! –icònica banda vallesana de fusió on militava el pare del guitarrista, Àlex Martínez-. Tot seguit va ser el torn d'un dels grans reclams de la nit. Un ensemble format expressament per l'ocasió amb sis veterans de les Nits de Jazz originals: Lluís Vidal (piano), Joan Sanmartí (guitarra), Josep Maria Farràs (trompeta), Horacio Fumero (contrabaix), Joan Albert (saxo) i Adrià Font (bateria), que es van passejar al seu aire per un repertori amb cites a gegants com Wayne Shorter ("One by One") o Dexter Gordon –impagable el diàleg a tres bandes de Farràs, Albert i Sanmartí a "Fried Bananas"-.

Finalment va ser el torn del trio que formen Perico Sambeat (saxo), Javier Colina (contrabaix) i Marc Miralta (bateria). Tota una descàrrega de bebop tan visceral com majestuós, que va alternar originals del saxofonista valencià amb mirades a repertoris com el de John Coltrane –una oportuna "Syeeda's Song Flute"- i a estàndards com "Sweet Georgia Brown", que van deconstruir en el millor sentit possible. Com no podia ser de cap altra manera, la festa es va acabar amb una jam session on van participar alguns músics de la banda d'Adrià Martínez i dos veterans dels mateixos Té Punch –el propi Àlex Martínez (piano) i el sempre oportú Enric Illa (bateria)-. Molt més que un record de temps passats, la reivindicació d'una fita històrica i de tot allò que se'n va derivar. Tant de bo no passin quatre dècades més abans no es repeteixi una vetllada com aquesta.

Sambeat, Colina i Miralta: trio d'asos.

Sanmartí, Farràs, Fumero i Albert: diàleg a múltiples bandes.

Paula Barranco homenatjant a Billie Holiday.

Adrià Martínez i Francesc Vidal: nova generació del jazz fusió.