"Shoplifters of the World" (2021)

Fotograma de "Shoplifters of the World".

Hi va haver un temps no pas tan llunyà en què un dels pitjors dies de la vida d'un adolescent era el de la separació del seu grup de música preferit. Era un temps en què la música pop movia legions de seguidors que no anaven al darrere de cap story ni de cap trending topic, sinó d'aquella cançó que els havia alterat per sempre més l'existència i d'aquella banda a la qual creien capaç de canviar el món. Dies en què efectivament la música pop era al centre de les vides de generacions senceres que solien trobar als surcs d'un vinil, a la cinta magnètica d'un cassette o a la sintonia d'una ràdio amiga totes aquelles respostes que Tik Tok mai els hauria pogut oferir.

"Shoplifters of the World" (2021), el darrer llargmetratge d'Stephen Kijak, tracta justament d'això. D'un grup d'adolescents que proven d'assimilar la separació del seu grup preferit durant una nit de sexe, drogues, alcohol i molta música. L'any és 1987 i el grup en qüestió és The Smiths, fil conductor d'una comèdia dramàtica sobre una colla d'inadaptats a qui les cançons de Morrissey i companyia guien i acompanyen a través de tota mena de circumstàncies. El segrest d'una emissora radiofònica per part d'un d'aquests joves s'inspira en fets reals. Per tota la resta, "Shoplifters of the World" és un entranyable homenatge tant a la banda de Manchester com a qui mai s'hagi sentit interpel·lat per la lletra o la melodia d'una cançó pop.