Onades de garatge

FESTISURF COSTA BRAVA 2023

Sala Font del Ferro, Castell d'Aro

23 de setembre de 2023

L'últim gran festival de l'estiu i el primer de la tardor, FestiSurf Costa Brava va celebrar la seva onzena edició amb un canvi d'emplaçament però fidel a la seva filosofia de difondre –divulgar- la més genuïna surf music sense renunciar als seus registres perifèrics. Va ser la sala Font del Ferro de Castell d'Aro l'escenari per on van desfilar tot un seguit de propostes a cavall de l'instro surf gran reserva i els ritmes de garatge més animals i cavernícoles.

Van trencar el gel els francesos Wave Chargers, un quartet amb dos discos publicats que poc a poc s'està fent un nom al circuit europeu del surf i el rock'n'roll instrumental. El seu secret, un repertori propi que mira sense reserves a les costes més assolellades del sud de Califòrnia i connecta directament amb les essències fundacionals del gènere. Ahir en van destacar perles com "Kyokunomi" o "Surf Motel", que van alternar amb cites a profetes del twang i la reverberació com Dick Dale ("Banzai Washout") o els Ventures ("Walk, Don't Run").

Els van seguir uns vells coneguts de la casa com són Los Tiki Phantoms. Guarnits amb les seves característiques màscares amb forma de calavera, els barcelonins venien a presentar "El enigma del tiempo" (2022), una de les seves obres més rodones i un àlbum que els referma com a clàssics del surf autòcton. El van defensar amb arguments tan incontestables com "Mar de fuego" o la contagiosa "Abril", i van rematar la feina amb dards de precisió com "Locos sobre ruedas", sense deixar-se les refrescants lectures surferes de hits com "Wake Me Up Before You Go-Go" (Wham!) o "La chica yeyé" (Conchita Velasco).

També són uns vells coneguts del festival The Fuzillis. Amb la guitarra salvatge de Dan Criscuolo i el saxo incendiari d'Spencer Evoy en primer terme, els britànics es poden considerar preservadors del rock'n'roll que es tocava ara fa sis dècades al Pacific Northwest dels Estats Units. Acabat d'estrenar el seu segon àlbum, "Grind a Go Go Volume 2" (2023), van posar la pista de potes enlaire al ritme de "The Gee Gee Walk", "Fish Gumbo" o aquell crit de guerra que és "Ungawa!". Hereus naturals de Wailers, Frantics, Sonics i companyia. I no, no és cap exageració.

El final de festa va anar a càrrec de Los Peyotes, que van despatxar un potent combinat de ritmes troglodites, melodies viscerals i lírica desvergonyida. A veure qui més és capaç de signar una cançó titulada "La gente es una mierda" i fer-la servir per convidar les masses a ballar com si no hi hagués demà. Els argentins van alternar el seu cançoner recent –el del formidable "Vírgenes" (2022)- amb cartutxos del calibre de "Píntalo de marrón" o "96 lágrimas" –lectura criolla del "96 Tears" de Question Mark and the Mysterians-. Històrics del rock de garatge a l'Amèrica Llatina, no són una banda de surf però van tancar per la porta gran un festival que té tan clara la seva raó de ser com la seva obertura de mires en termes estilístics.

The Wave Chargers.

Los Tiki Phantoms.

The Fuzillis.

Los Peyotes.