Mig segle de l'assassinat de Víctor Jara

Víctor Jara (1932-1973).

Es commemoren avui 50 anys de l'assassinat de Víctor Jara a mans de la junta militar que acabava de fer-se amb el poder a Xile –amb el patrocini de la CIA i seguint la doctrina neoliberal de l'Escola d'Economia de Chicago-. El seu cos va rebre 44 impactes de bala –repetiré la xifra: 44 impactes de bala, amb un n'hi ha prou per causar la mort d'una persona-. Abans havia estat torturat, vexat i humiliat, i els mateixos oficials que cosirien el seu cos a trets li havien trencat les mans per deixar-li clar que mai més tornaria a tocar una guitarra.

A Víctor Jara el van matar per les seves idees i pel seu suport al projecte polític del president derrocat Salvador Allende. Però les circumstàncies en què es va executar la seva mort –les tortures, les vexacions, les humiliacions, les mans trencades, els 44 impactes de bala- responien a la ràbia del nou règim contra tot allò que representava, a la necessitat imperiosa dels militars de reprimir els aires de llibertat i de progrés social que el cantautor xilè simbolitzava aleshores i que ha simbolitzat encara més d'ençà de la seva mort. Perquè Jara era i segueix essent un símbol.

Quan determinades eminències us vinguin a explicar que la música, l'art, la cultura, són simple entreteniment. Que no cal destinar-hi recursos perquè no són importants. Que no serveixen per res i que són una pèrdua de temps. Quan us vinguin a explicar tot això, recordeu que una de les primeres coses que fa qualsevol règim totalitari és justament censurar totes aquelles expressions culturals i artístiques que no li són afins. Utilitzant, si cal, mètodes tan brutals com els que la junta militar xilena va emprar avui fa mig segle per assassinar a Víctor Jara.