(1954-2023)
Passen els anys i segueix sense haver-hi un consens clar al voltant de "Brothers in Arms" (1985). L'àlbum més popular de Dire Straits i una de les obres fonogràfiques més venudes de tots els temps, també un dels artefactes preferits de certs fetitxistes del rock i el pop de la dècada dels 80. Però a la vegada un dels arguments a què solen agafar-se els detractors de la banda de Mark Knopfler, que no acaben de veure amb bons ulls el caràcter expansiu de la seva producció –i de la durada de determinades cançons-.
Personalment no l'assenyalaria com el meu àlbum preferit dels londinencs –si n'hagués de triar un, optaria pel debut homònim de 1978-, però ni de bon tros compro cap dels arguments de qui porta gairebé quatre dècades despatxant bilis contra una obra que bé val el seu pes en or. Parlem del disc de "Walk of Life", "Money for Nothing" i "Why Worry?", per citar-ne només tres –i per destacar tres registres clarament diferenciats però coherents dins del seu context-.
I bé, si avui parlem de "Brothers in Arms" és perquè ens acaba de deixar un dels músics que el van gravar, el guitarrista nord-americà Jack Sonni, que va entrar a la formació després de conèixer a Knopfler mentre treballava en una botiga d'instruments de Nova York de la qual el britànic era client. Sonni va tocar a la cançó "The Man's Too Strong" del disc en qüestió. També va tocar amb el grup al Live Aid que es va celebrar aquell mateix 1985 a l'estadi de Wembley. Després va seguir treballant com a músic de sessió fins que la paternitat el va motivar a deixar el negoci musical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada