Es commemora avui mig segle de la publicació de "Hello!" (1973), el sisè àlbum d'Status Quo i l'obra que va acabar de consolidar els londinencs a l'avantguarda del boogie rock més fresc i dinàmic. Encara no havia passat un any de la sortida de "Piledriver" (1972), el plàstic on Francis Rossi (veu i guitarra), Rick Parfitt (veu i guitarra), Alan Lancaster (baix) i John Coghlan (bateria) havien acabat de trobar el seu registre i havien iniciat l'escalada cap a les altes esferes del rock britànic, quan van rematar la feina amb un disc que confirmava la promesa inicial i que els va catapultar fins al número 1 de les llistes del Regne Unit.
"Hello!" és l'àlbum de "Roll Over Lay Down", "A Reason for Living" i "Forty-Five Hundred Times", cançons amb ritme de carretera i regust de pub. I de "Caroline", una de les peces més canòniques del repertori dels Quo –el 1999, Apollo 440 en van samplejar el riff inicial en aquell trencapistes que va esdevenir "Stop the Rock"-. També és l'àlbum on Andy Bown es va estrenar com a teclista de la banda. Només va tocar en una cançó, la frenètica "Blue Eyed Lady", però va ser la seva porta d'entrada al grup, amb el qual seguiria col·laborant a l'estudi en treballs posteriors fins a esdevenir-ne membre de ple dret, condició que manté encara a dia d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada