El FestiSurf 2023, a Ruta 66

El cap de setmana passat vam assistir a l'onzena edició de FestiSurf Costa Brava a Castell d'Aro, amb actuacions de Los Peyotes, The Fuzillis, Los Tiki Phantoms i The Wave Chargers. Ja poden llegir-ne la crònica a Ruta 66.

Onades de garatge

FESTISURF COSTA BRAVA 2023

Sala Font del Ferro, Castell d'Aro

23 de setembre de 2023

L'últim gran festival de l'estiu i el primer de la tardor, FestiSurf Costa Brava va celebrar la seva onzena edició amb un canvi d'emplaçament però fidel a la seva filosofia de difondre –divulgar- la més genuïna surf music sense renunciar als seus registres perifèrics. Va ser la sala Font del Ferro de Castell d'Aro l'escenari per on van desfilar tot un seguit de propostes a cavall de l'instro surf gran reserva i els ritmes de garatge més animals i cavernícoles.

Van trencar el gel els francesos Wave Chargers, un quartet amb dos discos publicats que poc a poc s'està fent un nom al circuit europeu del surf i el rock'n'roll instrumental. El seu secret, un repertori propi que mira sense reserves a les costes més assolellades del sud de Califòrnia i connecta directament amb les essències fundacionals del gènere. Ahir en van destacar perles com "Kyokunomi" o "Surf Motel", que van alternar amb cites a profetes del twang i la reverberació com Dick Dale ("Banzai Washout") o els Ventures ("Walk, Don't Run").

Els van seguir uns vells coneguts de la casa com són Los Tiki Phantoms. Guarnits amb les seves característiques màscares amb forma de calavera, els barcelonins venien a presentar "El enigma del tiempo" (2022), una de les seves obres més rodones i un àlbum que els referma com a clàssics del surf autòcton. El van defensar amb arguments tan incontestables com "Mar de fuego" o la contagiosa "Abril", i van rematar la feina amb dards de precisió com "Locos sobre ruedas", sense deixar-se les refrescants lectures surferes de hits com "Wake Me Up Before You Go-Go" (Wham!) o "La chica yeyé" (Conchita Velasco).

També són uns vells coneguts del festival The Fuzillis. Amb la guitarra salvatge de Dan Criscuolo i el saxo incendiari d'Spencer Evoy en primer terme, els britànics es poden considerar preservadors del rock'n'roll que es tocava ara fa sis dècades al Pacific Northwest dels Estats Units. Acabat d'estrenar el seu segon àlbum, "Grind a Go Go Volume 2" (2023), van posar la pista de potes enlaire al ritme de "The Gee Gee Walk", "Fish Gumbo" o aquell crit de guerra que és "Ungawa!". Hereus naturals de Wailers, Frantics, Sonics i companyia. I no, no és cap exageració.

El final de festa va anar a càrrec de Los Peyotes, que van despatxar un potent combinat de ritmes troglodites, melodies viscerals i lírica desvergonyida. A veure qui més és capaç de signar una cançó titulada "La gente es una mierda" i fer-la servir per convidar les masses a ballar com si no hi hagués demà. Els argentins van alternar el seu cançoner recent –el del formidable "Vírgenes" (2022)- amb cartutxos del calibre de "Píntalo de marrón" o "96 lágrimas" –lectura criolla del "96 Tears" de Question Mark and the Mysterians-. Històrics del rock de garatge a l'Amèrica Llatina, no són una banda de surf però van tancar per la porta gran un festival que té tan clara la seva raó de ser com la seva obertura de mires en termes estilístics.

The Wave Chargers.

Los Tiki Phantoms.

The Fuzillis.

Los Peyotes.

De l'instro surf a les big bands i més enllà

Juanita Banana, indumentària troglodita i vitamínic rock de garatge.

FESTISURF COSTA BRAVA 2019

Sala Polivalent, Castell d'Aro

21 de setembre de 2019

A sis dècades d'haver-se gestat sota el sol de la costa californiana, la música surf no tan sols sembla viure una segona (o tercera) joventut sinó que ha eixamplat el seu ventall discursiu molt més enllà de les guitarres amb reverberació patentades per Dick Dale i companyia. Ho tenen clar els organitzadors del FestiSurf Costa Brava, que un any més acomiadaven l'estiu per la porta gran amb un programa on l'instro surf de tota la vida seguia essent el pal de paller però no pas l'únic reclam.

Com a primeríssima mostra l'actuació de les madrilenyes Juanita Banana, que van caldejar l'ambient de bon principi enfundades en indumentària troglodita i a ritme de vitamínic rock'n'roll de garatge. Tres acords a tota castanya, un saxo endimoniat i títols de naturalesa tan immediata com "Procrastinar" o "Glutamato", tots dos provinents del seu celebrat ep de debut, "Cucarachas" (2018). En el capítol de versions van deixar-se anar amb el sempre oportú "Demolición" de Los Saicos i van marcar terreny amb una lectura en clau de gènere del "Walk Like a Man" de Frankie Valli i els Four Seasons.

Les van succeir els gallecs Phantom Dragsters, ambaixadors per excel·lència de l'instro surf més genuí i sense adulterar en aquesta edició del festival. Presentaven el flamant "...at Tiki Horror Island" (2018), el seu debut en format llarg i la columna vertebral d'un passi on no van faltar dards de tanta precisió com "Zombie Dance", "Dark Sea" o "The Attack of God Hula". Frenètics com ells mateixos i fent gala d'una perícia instrumental fora de sèrie, els d'Ourense van posar tota la carn a la graella des del minut zero i van arribar a interpretar part del repertori amb dos dels seus tres components actuant entre el públic.


LES GRANS POSTALS DE LA NIT

L'actuació dels britànics Oh! Gunquit, una de les més esperades d'aquest FestiSurf, va acabar deixant una de les grans postals de la nit. Tina Swasey i companyia convidant el respectable a ballar a l'escenari mentre s'acomiadaven amb tots els honors al ritme accelerat de "Voodoo Meat Shake". Prèviament havien disseccionat les formes més bàsiques i primitives del rock'n'roll i el rhythm & blues amb el seu darrer àlbum -"Lightning Likes Me" (2017)- com a fil conductor i servint-se d'arguments tan incontestables com "So Long Sucker", "Suzy Don't Stop" o "Greasy Moves". La quota surfera la va posar una robusta lectura de l'"Stampede" de The Scarlets.

Finalment, Los Mambo Jambo Arkestra van refermar que juguen en una altra lliga tot segellant un final de festa que no podria haver resultat més apoteòsic. El quartet fundacional, amb l'incombustible Dani Nel·lo al capdavant, celebrant el seu desè aniversari amb una dotzena de músics addicionals que van transportar títols com "Gallo de pelea", "Carrera de ratas" o "Los ases del baile" fins a l'era daurada de les big bands i més enllà. La temperatura ambient enfilant-se per moments, el respectable ballant com si no hi hagués demà i el FestiSurf apuntant cap als horitzons del swing i el jump blues.


VALOR AFEGIT

En un moment en què es parla tant de conceptes com la cultura de base o de l'accés universal a la mateixa cultura, és just assenyalar i destacar la tasca que desenvolupen iniciatives com el FestiSurf de Castell d'Aro, el Desemboca de Platja d'Aro i tantíssims cicles i festivals de proximitat que hi ha repartits arreu del territori. Propostes que no tan sols descentralitzen el mapa cultural del país, sinó que aporten valor afegit als seus respectius entorns.

Ahir al vespre, una colla d'adolescents veïns d'un nucli urbà, Castell d'Aro, on no sol abundar l'oferta d'oci per al públic juvenil, escoltaven reggaeton amb els seus telèfons mòbils a pocs metres de la sala Polivalent. Minuts després, els seus rostres de fascinació mentre gaudien del concert d'Oh! Gunquit il·lustraven tot allò que implica oferir a joves com ells una programació cultural singular, de qualitat i amb entrada lliure a escassa distància dels seus respectius domicilis. A partir d'aquí escoltaran la música que els vingui de gust, només faltaria, però la vetllada d'ahir els va obrir amb tota probabilitat alguna porta. Fer cultura també vol dir això.

Los Mambo Jambo i Oh! Gunquit al FestiSurf Costa Brava

Los Mambo Jambo Arkestra.

Torna una de les cites més fresques del final de l'estiu melòman. Los Mambo Jambo Arkestra, Oh! Gunquit, The Phantom Dragsters i Juanita Banana actuaran aquest dissabte al FESTISURF COSTA BRAVA de Castell d'Aro. Surf, rock'n'roll instrumental i ritmes de garatge per parar un tren.

Marca el calendari que s'aproxima el final de l'estiu i és precisament coincidint amb la data del canvi d'estació, aquest dissabte 21 de setembre, que torna una de les cites melòmanes més fresques i estiuenques de la temporada. El FestiSurf Costa Brava, que tindrà lloc en aquest emplaçament ja consolidat que és la Sala Polivalent de Castell d'Aro i per on desfilaran tot un seguit de discursos que van del més pur i genuí surf rock a perifèrics i derivats com el rock'n'roll instrumental o el rock de garatge en la seva concepció més primitiva.

Els caps de cartell seran Los Mambo Jambo Arkestra. O el que és el mateix, tota una institució del rock'n'roll, el jazz i el rhythm & blues amb denominació d'origen barcelonina -aquí militen veterans i primeres espases com el saxofonista Dani Nel·lo o el contrabaixista Ivan Kovacevic-, augmentada amb una dotzena de músics per a elevar el repertori fins a coordenades que van de l'era daurada de les big bands a les bandes sonores més elegants de les beach movies de la dècada dels 60.

Destaca també la presència dels britànics Oh! Gunquit, un combo obsessionat amb la cultura trash de fa gairebé sis dècades, que tant podria colar-se en una pel·lícula de Roger Corman com esdevenir la nova banda preferida de Quentin Tarantino. Garage rock vitamínic i greixós com ell mateix, especialment indicat per a fans de The Cramps, The B-52's o Southern Culture On The Skids.

Completen el cartell els gallecs Phantom Dragsters i les madrilenyes Juanita Banana. Els primers faran les delícies de qualsevol bon connoisseur del surf instrumental amb un repertori tan fresc com atemporal. Les segones han esdevingut una de les últimes sensacions de l'underground peninsular amb un discurs que apel·la a les formes més desenfadades del surf, el garatge o el frat rock. Entrada lliure perquè ningú es pugui queixar, sucoses seleccions musicals entre actuació i actuació, i una fira discogràfica i de complements surfers perquè tothom es mantingui a la última.


Més informació:
FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web

FestiSurf Costa Brava 2018

John Blair amb Els A-phonics.

FESTISURF COSTA BRAVA 2018

Sala Polivalent, Castell d'Aro

22 de setembre de 2018

El mateix dia en què començava la tardor tenia lloc el que probablement sigui el més estiuenc de tots els festivals del mapa melòman català. Un FestiSurf Costa Brava que consolidava enguany la Sala Polivalent de Castell d'Aro (el Baix Empordà) com a epicentre de la seva programació, i que presentava un dels seus cartells més sòlids i eclèctics a data d'avui. Un line up on la música surf que és la raó de ser d'aquest esdeveniment va conviure sense problemes amb altres llenguatges i discursos perifèrics sense perdre un sol gram de coherència.

La mostra més evident va ser el set inicial de Hipbone Slim & The Kneetremblers, que amb gairebé dues dècades de trajectòria a l'esquena es poden considerar com una de les maquinàries més ben engreixades del rock'n'roll britànic en la seva concepció més primitiva i visceral. Al llarg d'una hora que va passar volant es van ventilar com qui no vol la cosa registres que van anar del rockabilly a les formes més estripades del surf passant pel rhythm & blues més hipnòtic i greixós.

També Los Torontos van presumir d'un discurs eclèctic que va enllaçar les coordenades del Pacific Northwest -"Chicken Necks" és pur Wailers, i "I Hate Life, Take Me Now Satan" la podrien haver signat els mateixos Sonics- amb l'irresistible ganxo melòdic d'aquest tros de single que és "No te vayas". Hi deu tenir a veure el llarg recorregut que acumulen per separat els seus components, veterans de l'òrbita fifties d'aquí i de fora com ara Augie Burr (Velvet Candles), Legacaster o Spencer Evoy (The Fuzillis, MFC Chicken). Amb tota probabilitat el gran descobriment d'aquest FestiSurf.

Els van succeir sobre les taules The Masonics, probablement els més grans ambaixadors del rock de garatge amb denominació d'origen Medway amb permís del seu vell conegut Billy Childish. Van sortir a donar-ho tot des del primer moment, tres acords a tota castanya i un trencapistes darrere l'altre en un set que va viure els seus moments àlgids quan van convidar tota una Ludella Black (Thee Headcoatees) a sumar-se a la festa i cantar alguns dels temes que han enregistrat plegats. La gran sorpresa de la nit, sense cap mena de dubte.

I finalment va ser el torn de John Blair. L'home que va tornar a posar la música surf al mapa melòman en plena era punk. L'autoritat surfera que un dia va encapçalar Jon & The Nightriders i que en aquesta ocasió venia amb les espatlles molt ben cobertes per cortesia d'Els A-phonics, una de les bandes més solvents de l'instro surf en aquest costat dels Pirineus. Binomi de luxe que va enllaçar el catàleg propi -no va faltar la totèmica "Rumble at Waikiki"- amb originals de The Astronauts, Eddie & The Showmen o Dick Dale -vitamínica lectura de "Banzai Washout"-. Classe magistral d'història surfera i traca final d'un festival que segueix apuntant enlaire.

John Blair i The Masonics al FestiSurf Costa Brava

John Blair, llegenda surfera.

El llegendari John Blair, pioner del revival surf al capdavant dels històrics Jon & The Nightriders, encapçalarà aquest cap de setmana la sisena edició del FestiSurf Costa Brava. The Masonics, Hipbone Slim & The Kneetremblers i Los Torontos completaran un cartell tan eclèctic com vitamínic. Serà dissabte a la nit a la Sala Polivalent de Castell d'Aro (el Baix Empordà).

1978 va ser l'any en què el punk va passar oficialment a la història i va donar lloc als seus múltiples derivats. L'any en què els Sex Pistols van implosionar a les mateixes costes californianes on començaven a florir discursos com el hardcore de la mà de bandes com Black Flag o Dead Kennedys. I l'any en què un jove melòman de Los Angeles que responia i segueix responent al nom de John Blair va publicar "The Illustrated Discography of Surf Music 1961-1965", un volum que a data d'avui segueix considerant-se com un dels assajos més definitius que mai s'han realitzat sobre el surf rock. Un fenomen que havia viscut els seus dies daurats durant la primera meitat de la dècada dels 60 i que, a punt d'arribar els 80, semblava condemnat a l'oblit fins que Blair li va treure la pols amb l'obra en qüestió.

Blair poc es devia imaginar l'efecte dòmino que desencadenaria la publicació del seu llibre. Tan sols un any després, la banda que ell mateix encapçalava, el combo de surf instrumental Jon & The Nightriders, va publicar un primer single, "Rumble at Waikiki", que en l'actualitat es contempla per unanimitat com el punt de partida de tots els revivals experimentats per la música surf al llarg de les passades quatre dècades. Un artefacte tan potent que immediatament va cridar l'atenció de tot un Greg Shaw, qui no va dubtar en fitxar la banda pel segell Bomp Records. D'aquesta manera, Jon & The Nightriders van encetar la dècada dels 80 amb la publicació de "Surf Beat '80", revelador títol per a un plàstic que posava al dia els vells postulats de la música surfera i que va obtenir la benedicció de tot un Dick Dale, el pioner que dues dècades abans havia donat forma a l'anomenat surf rock.

El cas és que John Blair actuarà aquesta setmana a casa nostra. Ho farà acompanyat d'una de les bandes més solvents i respectades de l'instro surf en aquest costat dels Pirineus, A-Phonics, i en el marc d'una cita que ja ha esdevingut un clàssic del calendari melòman català. El FestiSurf Costa Brava, que celebrarà la seva sisena edició aquest dissabte, 22 de setembre, a la sala Polivalent de Castell d'Aro (el Baix Empordà). Blair en serà el cap de cartell, un il·lustre veterà sense el qual no s'entendria pràcticament res del que ha passat en aquest mateix festival al llarg dels darrers cinc anys, i una de les màximes autoritats mundials en música surf. Però no serà l'únic reclam d'una programació on tornaran a conviure delícies forànies amb algunes de les propostes més fresques i refrescants de l'escena autòctona.

Destaca en aquest sentit la presència de dos dels exponents més eclèctics i genuïns del rock'n'roll britànic de les passades tres dècades, The Masonics i Hipbone Slim & The Kneetremblers. Els primers van sorgir a principis dels 90 de l'òrbita garatgera de Billy Childish, i els seus components han militat en institucions com Thee Headcoats o The Milkshakes. Els segons alternen les coordenades surferes amb les formes més animals i primitives del rockabilly, el rhythm & blues o qualsevol dels seus derivats. Completaran el cartell Los Torontos, l'última sensació del frat rock barceloní. Un combo integrat per veterans de formacions com The Kongsmen o Velvet Candles, que cita com a influències a Sam The Sham & The Pharaohs o The Wailers -els nord-americans, òbviament-. Tot plegat a partir de les 9 del vespre i amb entrada lliure perquè ningú es queixi.

Més informació:

FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web

Festi Surf Costa Brava 2017

The Phantom Surfers.

FESTISURF COSTA BRAVA 2017

Sala Polivalent, Castell d'Aro

23 de setembre de 2017

Poc importava que el calendari hagués marcat pocs dies abans l'inici de la tardor. O que davant la incertesa meteorològica hagués decidit l'organització prescindir de l'emplaçament habitual de la platja de Riuet i traslladar la programació a la Sala Polivalent. L'ambient que es respirava la nit passada a Castell d'Aro era tan estiuenc com una cita, FestiSurf Costa Brava, que va aplegar quatre bandes i quatre visions diferents de l'instro surf i els seus discursos perifèrics.

Van obrir la nit els barcelonins Tiki Phantoms, ambaixadors per excel·lència a casa nostra del surf en la seva vessant més visceral i festiva. Presentaven nou disc, "Aventuras de Celuloide" (2017), del qual van lliurar títols com "Edith" o "Locos sobre ruedas" sense oblidar-se de posar la sala de potes enlaire amb la seva dinàmica lectura del "Take on Me" d'a-ha. Imparables i incombustibles.

Des de Londres, The Fuzillis i MFC Chicken comparteixen part dels seus respectius components i també una visió purista però en absolut hermètica de rock'n'roll de finals dels 50. Ritmes trencapistes, guitarres inflamades i el saxo com a fil conductor. Els primers van presentar el seu debut en format llarg, "Grind a Go Go" (2017), amb un passi dels que apunten maneres i on va abundar el repertori instrumental. Els segons, ja consolidats com a referents europeus del rock'n'roll més primitiu, van protagonitzar un dels moments àlgids de la nit evocant sense treva els esperits de Little Richard, The Champs, The Wailers i The Sonics.

La traca final la van posar els californians Phantom Surfers, pioners i supervivents en tota regla del revival surf de la primera meitat dels anys 90. Al llarg de les passades tres dècades i mitja han compartit escenaris i estudis de gravació amb gegants com Link Wray, Dick Dale o Davie Allan. I en l'actualitat són una de les maquinàries més ben engreixades de l'instro surf en la seva concepció més frenètica i irreverent. Van tocar durant poc més de mitja hora, però en van tenir prou per a vèncer, convèncer i acomiadar el Festi Surf 2017 per la porta gran. Ara sí, s'ha acabat l'estiu.

Los Tiki Phantoms.

The Fuzillis.

MFC Chicken.