Gran final del FestiSurf 2024

MFC CHICKEN
FestiSurf Costa Brava
Sala Font del Ferro, Castell d'Aro
22 de setembre de 2024

Una autèntica animalada, en el millor sentit, el concertàs amb què MFC Chicken han tancat aquest migdia el FestiSurf Costa Brava. Després d'haver fet de banda d'acompanyament a Barrence Whitfield la nit passada, els britànics han sortit a reivindicar un repertori propi que apunta directament al Pacific Northwest dels Estats Units d'ara fa sis dècades i mitja, però sobretot a refermar-se com una de les millors bandes del seu estil que es poden veure avui en un escenari. Han acabat convidant a Whitfield a cantar amb ells el "Bip Bop Bip" de Don Covay. Gran final de festa.

Barrence Whitfield amb MFC Chicken

BARRENCE WHITFIELD amb MFC CHICKEN
FestiSurf Costa Brava
Sala Font del Ferro, Castell d'Aro
21 de setembre de 2024

Barrence Whitfield amb MFC Chicken tancant la primera jornada del FestiSurf Costa Brava, ahir a la nit a la sala Font del Ferro de Castell d'Aro. No era el primer cop que el nord-americà i els britànics s'enfilaven junts a un escenari, però sí que ha estat l'única ocasió de veure'ls plegats que hem tingut aquest any. Perles de collita pròpia i cites a Esquerita, Don Covay, Little Richard i The Sonics. El rock'n'roll en la seva manifestació més indòmita, primitiva i desacomplexada.

Rockabilly d'alta tensió

THE CAEZARS
FestiSurf Costa Brava
Sala Font del Ferro, Castell d'Aro
21 de setembre de 2024

Un dels moments estel·lars d'aquesta edició de FestiSurf Costa Brava el van protagonitzar The Caezars. Els britànics han tornat a la càrrega després d'un parèntesi que s'ha fet etern i amb un cançoner que parteix del rockabilly de tota la vida per injectar-hi una dosi extra de tensió elèctrica. Com si Vince Taylor s'ho fes amb The Cramps. Actitud per parar un tren i un directe absolutament incontestable.

Del jump blues a l'instro surf

THE PICKIN' BOPPERS
FestiSurf Costa Brava
Sala Font del Ferro, Castell d'Aro
21 de setembre de 2024

Les formes fundacionals del rock'n'roll, en clau instrumental. Les que arrenquen amb el jump blues més greixós i obren la porta a les primeres manifestacions de la surf music. Saxo i guitarra a tota castanya, contrabaix i bateria a velocitat de creuer. Els valencians The Pickin' Boppers, la nit passada al FestiSurf Costa Brava.

Fent surf a la Mediterrània

LLOBARROS
FestiSurf Costa Brava
Sala Font del Ferro, Castell d'Aro
21 de setembre de 2024

Els valencians Llobarros obrint el FestiSurf Costa Brava, ahir a la nit a la sala Font del Ferro de Castell d'Aro. Format power trio i dues extenses improvisacions que van explorar diferents músiques d'arrel mediterrània, sempre a ritme de visceral instro surf. El moment en què Pep Ahuir va canviar la guitarra pel busuqui va donar peu a una de les grans postals de la nit, tant en termes visuals com sobretot sonors.

El FestiSurf 2023, a Ruta 66

El cap de setmana passat vam assistir a l'onzena edició de FestiSurf Costa Brava a Castell d'Aro, amb actuacions de Los Peyotes, The Fuzillis, Los Tiki Phantoms i The Wave Chargers. Ja poden llegir-ne la crònica a Ruta 66.

Onades de garatge

FESTISURF COSTA BRAVA 2023

Sala Font del Ferro, Castell d'Aro

23 de setembre de 2023

L'últim gran festival de l'estiu i el primer de la tardor, FestiSurf Costa Brava va celebrar la seva onzena edició amb un canvi d'emplaçament però fidel a la seva filosofia de difondre –divulgar- la més genuïna surf music sense renunciar als seus registres perifèrics. Va ser la sala Font del Ferro de Castell d'Aro l'escenari per on van desfilar tot un seguit de propostes a cavall de l'instro surf gran reserva i els ritmes de garatge més animals i cavernícoles.

Van trencar el gel els francesos Wave Chargers, un quartet amb dos discos publicats que poc a poc s'està fent un nom al circuit europeu del surf i el rock'n'roll instrumental. El seu secret, un repertori propi que mira sense reserves a les costes més assolellades del sud de Califòrnia i connecta directament amb les essències fundacionals del gènere. Ahir en van destacar perles com "Kyokunomi" o "Surf Motel", que van alternar amb cites a profetes del twang i la reverberació com Dick Dale ("Banzai Washout") o els Ventures ("Walk, Don't Run").

Els van seguir uns vells coneguts de la casa com són Los Tiki Phantoms. Guarnits amb les seves característiques màscares amb forma de calavera, els barcelonins venien a presentar "El enigma del tiempo" (2022), una de les seves obres més rodones i un àlbum que els referma com a clàssics del surf autòcton. El van defensar amb arguments tan incontestables com "Mar de fuego" o la contagiosa "Abril", i van rematar la feina amb dards de precisió com "Locos sobre ruedas", sense deixar-se les refrescants lectures surferes de hits com "Wake Me Up Before You Go-Go" (Wham!) o "La chica yeyé" (Conchita Velasco).

També són uns vells coneguts del festival The Fuzillis. Amb la guitarra salvatge de Dan Criscuolo i el saxo incendiari d'Spencer Evoy en primer terme, els britànics es poden considerar preservadors del rock'n'roll que es tocava ara fa sis dècades al Pacific Northwest dels Estats Units. Acabat d'estrenar el seu segon àlbum, "Grind a Go Go Volume 2" (2023), van posar la pista de potes enlaire al ritme de "The Gee Gee Walk", "Fish Gumbo" o aquell crit de guerra que és "Ungawa!". Hereus naturals de Wailers, Frantics, Sonics i companyia. I no, no és cap exageració.

El final de festa va anar a càrrec de Los Peyotes, que van despatxar un potent combinat de ritmes troglodites, melodies viscerals i lírica desvergonyida. A veure qui més és capaç de signar una cançó titulada "La gente es una mierda" i fer-la servir per convidar les masses a ballar com si no hi hagués demà. Els argentins van alternar el seu cançoner recent –el del formidable "Vírgenes" (2022)- amb cartutxos del calibre de "Píntalo de marrón" o "96 lágrimas" –lectura criolla del "96 Tears" de Question Mark and the Mysterians-. Històrics del rock de garatge a l'Amèrica Llatina, no són una banda de surf però van tancar per la porta gran un festival que té tan clara la seva raó de ser com la seva obertura de mires en termes estilístics.

The Wave Chargers.

Los Tiki Phantoms.

The Fuzillis.

Los Peyotes.

Los Peyotes i Los Tiki Phantoms al FestiSurf Costa Brava 2023

Los Peyotes.

Los Peyotes, Los Tiki Phantoms, The Fuzillis i The Wave Chargers formen el cartell de l'11è FestiSurf Costa Brava. Serà el 23 de setembre a la sala Font del Ferro de Castell d'Aro. Programa ideal per acomiadar l'estiu per la porta gran.

L'últim gran festival de l'estiu canvia d'emplaçament sense renunciar al seu format de tota la vida ni a una línia artística que l'ha consolidat com una cita única en la seva espècie a casa nostra. FestiSurf Costa Brava celebrarà la seva onzena edició el 23 de setembre a la sala Font del Ferro de Castell d'Aro (el Baix Empordà), amb un cartell on les formes més tradicionals de la música surf conviuran amb registres perifèrics que van dels més frenètics ritmes de garatge fins al rock'n'roll instrumental amb accent del Pacific Northwest.

Destaca d'entrada la presència de Los Peyotes. Dues dècades i mitja de trajectòria i un repertori que beu de Sonics, Standells, Seeds, Fuzztones i Mysterians –també de Los Saicos, Los Shakers o Los Gatos-, han fet dels argentins uns referents de ple dret del rock de garatge més urgent i desacomplexat tant a l'Amèrica Llatina com en aquest costat de l'Atlàntic. Vindran a presentar el seu darrer treball, un "Vírgenes" (2022) on brillen amb força títols tan ben trobats com "Terrorista de la música" o "La gente es una mierda".

I de la gresca dels de Buenos Aires, a la d'uns vells coneguts de la casa com són The Fuzillis. Els londinencs tornaran a destil·lar a l'escenari del FestiSurf les més genuïnes essències del rock'n'roll que es facturava ara fa sis dècades al Pacific Northwest dels Estats Units –sí, el dels Wailers, els Frantics, els Ventures i companyia-. Presentaran el flamant "Grind a Go Go Volume 2" (2023), una quinzena de pistes gravades a cavall de Londres, Màlaga i Barcelona. Instrumentals que sonen tan frescos a hores d'ara com ho haurien fet l'estiu del 62. A ballar, s'ha dit.

La dosi més pura d'instro surf la serviran enguany Los Tiki Phantoms i The Wave Chargers. Els primers, també vells coneguts del festival, porten gairebé dues dècades abanderant la causa de la música surf a casa nostra. Presentaran "El enigma del tiempo" (2022), i ho faran acabats de tornar d'una gira pels Estats Units. The Wave Chargers, des de París, són un dels noms a l'alça del gènere a l'altre costat dels Pirineus. Amb dos àlbums publicats i escenaris compartits amb gegants com els Flamin' Groovies, es perfilen com la gran descoberta d'aquesta edició.


Més informació:

FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web

Guitarra, baix i bateria - Programa 315

Red Herring, el 5 de novembre passat al festival Al Ras.

Aquesta setmana he tingut el gust de tornar a fer ràdio amb Ricky Gil i Laura Peña. Nova edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb The Sadies, FestiSurf Costa Brava, Mike Barbwire (The Barbwires) amb 13th Magic Skull, Dogs, Al Ras Bluegrass & Old Time Festival, The Denim Rips, Red Herring, FlamenGrass, Alabama Monroe, Catatonia i Bob Dylan. Disponible en podcast.

Una dècada de FestiSurf, a Ruta 66

El cap de setmana passat vam assistir a la desena edició de FestiSurf Costa Brava, amb actuacions de Pelomono, 13th Magic Skull, The Barbwires i MFC Chicos, atòmica fusió de MFC Chicken i Los Chicos. Avui tenim el gust d'explicar-ho a l'edició digital de Ruta 66. Crònica disponible en aquest enllaç.

El disc de FestiSurf Costa Brava

A banda de la festassa celebrada el cap de setmana passat al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, FestiSurf Costa Brava també commemora el seu desè aniversari amb l'edició d'un disc que hauria de fer les delícies tant dels incondicionals del festival empordanès com dels amants de la música surf i el rock'n'roll en general. "10è Aniversari FestiSurf Costa Brava" (2022, Folc Records / Arocinema) és un ep amb quatre rareses d'algunes de les bandes que van actuar en aquesta desena convocatòria. MFC Chicken i Los Chicos amb una peça cada un i, atenció, dos temes de Mike Barbwire (The Barbwires) amb el suport sempre oportú de 13th Magic Skull. Elegant vinil d'edició limitada no disponible en plataformes digitals (ni falta que fa).

Deu anys de FestiSurf, a El Punt Avui

FestiSurf Costa Brava celebrava el cap de setmana passat el seu desè aniversari amb les actuacions de The Barbwires, 13th Magic Skull, Pelomono i MFC Chicos, unió inèdita –i per ara exclusiva- de MFC Chicken i Los Chicos, al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Crònica d'un servidor a l'edició d'ahir, dilluns 26 de setembre, d'El Punt Avui (edició Girona). Fotografia de Francesc Esteva.

Deu anys ballant surf a la Costa Brava

FESTISURF COSTA BRAVA 2022
Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro

24 de setembre de 2022

Si un aniversari rodó demana una festa a l'alçada de les circumstàncies, FestiSurf Costa Brava va celebrar els seus deu anys de trajectòria amb una de les seves edicions més potents i alhora emotives. A l'escenari del Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, vells coneguts de la casa reunits per l'ocasió, uns històrics de la música surf al continent europeu oferint una actuació absolutament memorable i, com a plat fort de la jornada, la unió fins ahir inèdita –i per ara exclusiva- de Los Chicos i MFC Chicken en un sorprenent projecte conjunt. Només per això últim ja valia la pena deixar-ho tot i acostar-se fins al Baix Empordà, però és que la resta del cartell tampoc tenia desperdici.

Van escalfar motors els andalusos Pelomono a ritme d'hipnòtic rock'n'roll i corrosiu blues elèctric, sempre en clau instrumental. Format minimalista –guitarra i bateria-, misteri ancestral i un repertori d'estètica Southern Gothic que per moments va transportar Link Wray fins a la mateixa cruïlla de camins on Robert Johnson havia pactat amb el Diable. Pas previ a l'atòmica descàrrega d'uns 13th Magic Skull que pràcticament van néixer de forma paral·lela al FestiSurf, i que ahir es reunien per l'ocasió després d'un llarg silenci. Ambaixadors destacats del més genuí instro surf a les costes catalanes, els de Palafrugell van alternar material propi amb sucoses cites a Wanda Jackson ("Funnel of Love") i els Animals ("The House of the Rising Sun"). Jugaven a casa i ho van saber aprofitar.

També jugaven a casa, fins a un cert punt, The Barbwires. Amb dues dècades i mitja de carrera que els acrediten com un dels noms essencials de la música surf al continent europeu, els suecs tornaven al FestiSurf vuit anys després de la seva primera visita a Platja d'Aro. Un power trio de guitarra, baix i bateria, comandat pel sempre solvent Mike Barbwire a les sis cordes i reforçat per una secció rítmica de les que no fan presoners. Van començar a mig gas, però de seguida van prémer l'accelerador per acabar oferint un dels concerts més rodons que s'han viscut al festival durant els darrers anys. A destacar, ni que sigui a mode d'anècdota, el magnetòfon de bobina oberta amb què disparaven puntualment bases i ambients sonors, al qual es van referir en diverses ocasions com el quart component del grup. Visualment feia molt més goig que un maleït laptop, no cal dir-ho.

I finalment, l'actuació de MFC Chicos –així es com han batejat els components de Los Chicos i MFC Chicken la seva aventura conjunta- va venir marcada per l'absència de Rafa Suñén, vocalista de la banda madrilenya, baixa d'última hora per motius de salut. Un imprevist que va obligar la imponent formació –vuit músics a l'escenari, dues bateries i la comunió de dos discursos a priori distants que van acabar encaixant a la perfecció sobre el terreny- a refer el repertori a l'últim moment, mantenint-hi peces de cada banda però amanint-les amb més versions de les previstes. Cap problema, quan els referents citats són tan coherents i oportuns com els Righteous Brothers ("Little Latin Lupe Lu"), els Rivieras ("California Sun") o, és clar, els Sonics –el "Have Love, Will Travel" de Richard Berry en clau de garatge-. Apoteòsic final de festa, i un concert que tant de bo es pugui repetir ben aviat i amb tothom a bord.

MFC Chicos.

The Barbwires.

13th Magic Skull.

Pelomono.

FestiSurf Costa Brava celebra el desè aniversari amb un cartell de luxe

MFC Chicos, unió inèdita i actuació exclusiva.

FestiSurf Costa Brava celebra el seu desè aniversari amb les actuacions de The Barbwires, 13th Magic Skull, Pelomono i la unió en exclusiva de Los Chicos amb MFC Chicken. Serà el 24 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Un any més, la millor forma d'acomiadar l'estiu per la porta gran.

És el gran festival del final de l'estiu, i possiblement també el més estiuenc de tots els festivals que es fan a casa nostra. FestiSurf Costa Brava celebra enguany el seu desè aniversari, tota una fita venint d'una convocatòria que va néixer amb la vocació de programar any rere any la més genuïna música surf –entenent aquest concepte des d'una perspectiva tan oberta com rigorosa- al cor de la Costa Brava. La cita serà el 24 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, i el cartell torna a ser d'autèntic luxe.

Destaca d'entrada la unió inèdita i en exclusiva de dues bèsties escèniques com són MFC Chicken i Los Chicos. Els britànics, vells coneguts de la casa, destil·len com ningú més les essències més fresques del rock'n'roll amb accent del Pacific Southwest. Els madrilenys, que poques presentacions requereixen amb dues dècades de trajectòria a l'esquena, són una de les bandes de garatge més solvents i vitamíniques que es poden escoltar en aquest costat dels Pirineus. Sumaran esforços expressament per l'ocasió, en un projecte que han batejat com a MFC Chicos i que promet esdevenir una sorpresa amb majúscules.

També destaca la presència d'uns veterans de l'instro surf al Vell Continent com són The Barbwires. Encapçalats per l'incombustible Mike Barbwire, els suecs tan sols han arribat a lliurar dos àlbums –i un grapat de singles i ep's- en un quart de segle de trajectòria, però tant l'un com l'altre són tan cotitzats com els seus adrenalínics directes. Encara en les coordenades més primitives i fundacionals del surf, els empordanesos 13th Magic Skull jugaran literalment a casa, celebrant també una dècada llarga als escenaris en el marc d'una cita que pràcticament els és feta a mida.

Completen el cartell uns deixebles avantatjats de Link Wray i Hasil Adkins com són Pelomono, un duet de Jaén dedicat en cos i ànima a explorar les pantanoses coordenades on conflueixen el blues més corrosiu i el rock'n'roll més primitiu. El formen Antonio Pelomono i Pedro de Dios, aquest últim conegut com a guitarrista de Guadalupe Plata –amb els quals comparteixen la capacitat de maridar l'estètica Southern Gothic amb tot el misteri ancestral de la tradició andalusa-. Pel preu de 10 euros gairebé simbòlics, l'entrada inclou un ep d'edició limitada –en vinil, faltaria més- amb peces de totes les bandes del cartell. Que ningú es quedi sense!

Més informació:

FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web

El FestiSurf 2021, a Ruta 66

Dani Nel·lo, Los Capitanes, Tiburona i Lord Diabolik van actuar el cap de setmana passat a FestiSurf Costa Brava, al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Ja poden llegir la crònica d'un servidor al web de Ruta 66.

La prèvia a l'Skull

Com no podia ser de cap altra manera, la prèvia del FestiSurf Costa Brava la vam fer a l'Skull, visita obligada quan un s'acosta fins a Platja d'Aro i tot un santuari rocker on les seleccions musicals encara les fan éssers humans i no algoritmes digitals. Bona música, bon beure i bona gent a un costat i l'altre de la barra. No es pot demanar res més (bé, sí, que el Procicat faci el favor de reobrir la nit d'una maleïda vegada).

Ritmes de garatge i saxofonistes salvatges

Dani Nel·lo, saxofonista salvatge.

FESTISURF COSTA BRAVA 2021
Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro

18 de setembre de 2021

El temps passa volant i ja fa nou edicions que FestiSurf Costa Brava va posar el litoral gironí al mapa peninsular de la més genuïna música surf. Durant tot aquest temps, la cita empordanesa s'ha consolidat com un dels últims grans esdeveniments del calendari melòman estiuenc a casa nostra, una festa de final de temporada que la nit passada va desafiar el coronavirus per segon any consecutiu amb un cartell de marcat accent garatger, si bé emmarcat en les coordenades surferes que són la raó de ser del festival.

Van trencar el gel els infal·libles Lord Diabolik, des de Perpinyà, amb una bona dosi de rock de garatge de les que posen les piles des del minut zero. Màscares de lluita lliure mexicana, irreverent sentit de l'humor i una actitud escènica a prova de bales. Ritmes cavernícoles, guitarres carregades de fuzz, homenatges als tòtems de dècades pretèrites i perles de pròpia autoria com "Les fous du garage", que van escalfar l'ambient del Palau d'Esports i Congressos malgrat les (incomprensibles) restriccions sanitàries encara vigents en l'àmbit cultural.

Igualment adrenalínica va ser la descàrrega de Tiburona, potentíssim trio madrileny sorgit de les cendres de les enyorades Juanita Banana i dedicat en cos i ànima a aixecar la moral del personal amb unes cançons que beuen a parts iguals del punk més primitiu i l'esperit del ié-ié més irreverent. Van alternar píndoles tan addictives com "Sola y feliz", "Que viene el lobo" o l'instro surf gran reserva de "Tiburona", amb versions tan ben triades com "Aquí en mi nube", lectura en castellà del "Get Off of My Cloud" dels Stones.

També sumen anys de militància a l'escena madrilenya els components de Los Capitanes, un combo de rock'n'roll tan directe i visceral com ben engreixat on destaca la presència dels incombustibles Albert Ginés (guitarra) i Alberto Bigotes (bateria). Vestits amb uniformes d'oficials d'alta mar, van maridar rodanxes de rock de garatge tan suculentes com "Capitán", "Dirty Chanquete" o "Benny Hill", amb una oportuna revisió de "Diga qué le debo", el clàssic de Siniestro Total amb el qual es van acomiadar.

Ja per acabar, el sempre solvent Dani Nel·lo va tancar el festival amb tota una lliçó magistral d'història melòmana que va repassar capítols tan essencials com el swing, el jump blues, el primer rock'n'roll o la música jamaicana de les dècades dels 50 i 60. Un repertori basat en els dos volums del seu projecte Los saxofonistas salvajes, set músics a l'escenari –a destacar el també saxofonista Pere Miró-, i cites a mestres com Red Holloway ("Last Call") o Sam Butera ("Come Back to Sorrento"). Final de festa per la porta gran.

Dani Nel·lo, Lord Diabolik, Los Capitanes i Tiburona al FestiSurf Costa Brava

Lord Diabolik.

Dani Nel·lo, Lord Diabolik, Los Capitanes i Tiburona. Potent cartell amb les essències surferes com a fil conductor i el més genuí i salvatge rock'n'roll com a raó de ser. Torna FestiSurf Costa Brava, l'últim gran festival de l'estiu, el proper 18 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro.

Amb vuit edicions a l'esquena, FestiSurf Costa Brava no és tan sols una cita de referència per als amants del més genuí instro surf i els seus registres perifèrics, sinó també amb tota probabilitat l'últim gran festival de l'estiu a casa nostra. Així torna a acreditar-ho el cartell que els seus promotors tenen previst desplegar el 18 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, emplaçament on per segon any consecutiu es despatxaran dosis abundants de fuzz, reverb i ritmes endimoniats.

El programa l'encapçala un il·lustre veterà i vell conegut de la casa com és Dani Nel·lo, que vindrà a presentar el segon volum del seu projecte "Los saxofonistas salvajes" (2019). Tota una bateria de dards de precisió a ritme de swing, jump blues, jazz noir i rock'n'roll instrumental, per cortesia d'un dels grans saxofonistes de l'escena estatal i amb una formació d'autèntic luxe on destaca la presència de sospitosos habituals de solvència tan contrastada com són Pere Miró (saxo) o Dani Baraldés (guitarra).

Destaca també la presència al cartell dels incombustibles Lord Diabolik. Des de Perpinyà, un salvatge i desvergonyit duet de rock de garatge amb molta mala llet però també amb un agut sentit de l'humor. Màscares de lluita lliure mexicana, ritmes trencapistes i una càrrega elèctrica que sintonitza amb el bo i millor de la nissaga Nuggets. El seu primer disc llarg, "Ne Juge Pas" (2021), ha estat una de les grans sorpreses del present exercici.

També naveguen per les coordenades del garatge més directe i animal Los Capitanes, combo format per veterans de l'escena madrilenya amb anys de quilometratge a bord de bandes com Los Tikis del Ritmo, Panches Surfers o Juanita Banana. Rock'n'roll gamberro, amb actitud punk i directe a la cara, cançons sobre festes, alcohol i un consum desmesurat de carn. Presentaran el seu primer àlbum, un "¡Golpe de remo!" (2021) que efectivament convida a gaudir dels petits i grans plaers d'aquesta vida com si no hi hagués demà.

I tot i que les deixem pel final no hauria de passar inadvertida la presència al FestiSurf de les també madrilenyes Tiburona. Un refrescant combo de garatge sorgit de les cendres de les citades (i enyorades) Juanita Banana, amb un ep de debut produït per tot un Paco Loco que va veure la llum l'any passat amb títol homònim. Una col·leció de píndoles immediates, de les que atrapen i carreguen les piles de bon principi. Atenció a l'instrumental "Tiburona", que bé podria esdevenir l'himne oficial d'aquesta edició del FestiSurf.

Més informació i entrades:

FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web

El FestiSurf 2020, a El Punt Avui i Ruta 66

El cap de setmana passat vam tornar a gaudir de la millor música surf de la mà de FestiSurf Costa Brava, que va aplegar les actuacions Los Tiki Phantoms i MFC Chicken a l'escenari del Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Ja poden llegir les cròniques d'un servidor a El Punt Avui i Ruta 66 amb fotografies de Lluís Català.

L'Skull, un clàssic de la Costa Brava

Més que una visita obligada quan un s'acosta a Platja d'Aro, el pub Skull és un clàssic de la Costa Brava. Un santuari rocker dels de tota la vida, que ha sobreviscut a modes, tendències i altres cataclismes, i on poden sonar en una mateixa nit Biohazard, Thin Lizzy, Bad Religion, The Who i Eddie Cochran. El primer que un pot observar quan hi posa els peus és tota la muralla de discos compactes que decoren la cabina del disc jockey, carta de benvinguda i declaració d'intencions de qui encara opta per deixar que la música la posi un ésser humà i no una aplicació digital. Les consumicions solen ser generoses, tant a nivell de preu com de quantitat. I les persones que hi ha a l'altre costat de la barra són un encant. El cap de setmana passat hi vam anar a fer la prèvia del FestiSurf Costa Brava, per allò de començar la nit amb les piles ben carregades.