(1946-2023)
Les cançons de Jimmy Buffett sempre m'han fet pensar en una mena de Warren Zevon absolutament desenfadat i totalment desacomplexat. Postals de platges paradisíaques, litorals de somni i la mena de llocs on un desitjaria refugiar-se d'aquest destorb que anomenem civilització. Si un cantant ha de viure allò que canta, no hi ha cap dubte que el de Mississippi –criat a Tennessee i establert a mig camí de Florida i de diverses illes del Carib-, hedonista de mena, va viure totes i cada una de les seves composicions fins al final.
Buffett ha traspassat a l'edat de 76 anys, quan era a punt de publicar el seu 32è àlbum d'estudi –"Equal Strain on all Parts", que hauria de veure la llum durant els propers mesos-. Se n'ha anat un gran autor de cançons, també un d'aquells artistes que han sabut brillar sense arribar-se a prendre massa seriosament a ells mateixos. Queden per al record perles del country i el soft rock –també del tropical rock, un subgènere que pràcticament es va inventar ell mateix- com "Margaritaville", "Cheeseburger in Paradise" o "Come Monday".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada