La revista Vintage Rock commemorava fa un parell de mesos el 65è aniversari de la mort d'Eddie Cochran (1938-1960) amb aquesta edició especial dedicada al rocker de Minnesota, que avui tindria 86 anys –dos més dels que ja suma el seu paisà Bob Dylan–.
No sé si hi ha res que encara no s'hagi escrit sobre l'autor de "Summertime Blues". Però entenc que la seva figura segueix despertant l'interès de generacions noves i no tan noves, i que per tant té tot el sentit del món que la premsa especialitzada –o no– també segueixi revisant –explicant– la seva figura.
Cada mes llegeixo un mínim de cinc o sis publicacions musicals en paper –sumem-hi els continguts en format digital–. En totes elles hi trobo seccions de crítiques discogràfiques que em semblen literalment inabastables, sobretot en aquests temps en què sembla que sempre toqui anar per feina. Anys enrere solia repassar-les senceres tot prenent apunts, i provava d'escoltar-ne tantes referències com podia.
Arribar a tot arreu era impossible, i sempre m'acabava devorant una certa sensació d'ansietat. Des de fa una temporada, m'ho prenc amb molta més calma, llegeixo en diagonal i, conscient que potser em perdo alguna cosa, dedico mes temps a aprofundir en obres concretes –d'actualitat o no–, que a posar-me constantment al dia d'una roda que fa moltes voltes però no acaba d'anar enlloc.
Tot i així, cada més m'assabento d'un mínim d'entre cinc i deu novetats discogràfiques amb potencial de transcendir els dos minuts que triga una ressenya a ser llegida. Que, al llarg de l'any, es multipliquen per una dotzena. I mentre escric aquestes línies, contemplo (part de) la meva col·lecció de discos i em pregunto si té sentit continuar-la engreixant.
No sé quants discos tinc a casa, perquè no els he comptat mai, però soc conscient que n'hi ha molts que no tornaré a escoltar mai més. Perquè necessitaria una altra vida sencera per escoltar tot el que he anat acumulant des que tinc ús de raó, sumat a tot allò que encara no s'ha publicat però algun dia també acabarà trobant lloc a les meves prestatgeries.
Eddie Cochran va morir el 17 d'abril de 1960, víctima d'un accident de trànsit. Sis dècades i mitja després, seguim parlant d'ell i de la seva obra –i en aquest cas, no tinc cap dubte que seguiré tornant a la seva música tants cops com faci falta–. I el disc del mes de l'edició de maig d'aquella revista anglesa que porto més de 20 anys comprant religiosament? Francament, ja ni me'n recordo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada