De la cultura 'rave' a l'envelat

ALIDÉ SANS

Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers

10 de juliol de 2025

Hi va haver un temps, ara deu fer uns quatre o cinc anys, en què la fusió de les músiques d'arrel i l'electrònica sonava fresca, original i novedosa. Des d'aleshores, però, la cosa ha esdevingut una fórmula que, com a tal, ha donat peu a un calaix de sastre on tot s'hi val. I això ha fet proliferar tota una sèrie de productes de temporada tan avorrits i previsibles com una gala d''Eufòria'.

Segueix havent-hi excepcions, és clar, i crec que n'és una el present artístic d'Alidé Sans, a qui ahir vaig poder escoltar en directe a Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers presentant "Arraïtz". Un àlbum on fon la tradició aranesa amb discursos que van de l'electrònica de ball a les sonoritats industrials. No és un mestissatge dels d'embolica que fa fort, sinó un nou pas endavant de qui al seu dia va representar la llengua occitana al festival Smithsonian nord-americà.

Al directe de la cantant aranesa hi ha un coneixement i un respecte indiscutibles cap a tot allò que ha alimentat el seu discurs, però també la vocació de transcendir tòpics tan esgotadors com 'la renovació' o 'la posada al dia' d'un gènere musical. Hi ha joia i dolor, hi ha reflexió i seducció, hi ha reivindicació –que no pas pamfletarisme- i revetlla. Sans va acostar ahir la cultura 'rave' fins a l'envelat –o a l'inrevés–, tot fent cantar el respectable en una llengua que a priori li és aliena, i petant-se totes les convencions que li va venir de gust.