París a la tardor. Les fulles que cauen dels arbres i formen catifes de colors vermellosos, groguencs i daurats. "Les Feuilles Mortes" de Joseph Kosma i Jacques Prévert, estàndard de 1945 traduït a l'anglès per Johnny Mercer. "Autumn Leaves", clàssic tardorenc que han cantat Roger Williams, Nat King Cole i Sarah Vaughan, entre molts altres. Avui, però, tinc al cap les versions de Bob Dylan i Édith Piaf, dos noms que han marcat la meva última visita a la Ciutat de la Llum. El primer, amb una de les millors actuacions que li he vist fer. La segona, amb una història que mai oblidaré al costat de la seva tomba.
The falling leaves drift by the window
The autumn leaves of red and gold
I see your lips, the summer kisses
The sun-burned hands I used to hold
París, novembre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada