Blue Christmas

He's the little boy that Santa Claus forgot

And goodness knows, he didn't want a lot

He sent a note to Santa

For some soldiers and a drum

It broke his little heart

When he found Santa hadn't come

Una cançó trista de Nadal, que connecta amb la melanconia que també evoquen aquestes dates en què l'alegria pot arribar a ser tan impostada –tan forçada– com els avets de plàstic dels aparadors comercials. "The Little Boy that Santa Claus Forgot". Composició de Michael Carr, Tommie Connor i Jimmy Leach, popularitzada el 1937 per Vera Lynn, i gravada des d'aleshores per veus com les de Nat King Cole o A Girl Called Eddy. Cardedeu, Nadal de 2025.

Autumn Leaves

París a la tardor. Les fulles que cauen dels arbres i formen catifes de colors vermellosos, groguencs i daurats. "Les Feuilles Mortes" de Joseph Kosma i Jacques Prévert, estàndard de 1945 traduït a l'anglès per Johnny Mercer. "Autumn Leaves", clàssic tardorenc que han cantat Roger Williams, Nat King Cole i Sarah Vaughan, entre molts altres. Avui, però, tinc al cap les versions de Bob Dylan i Édith Piaf, dos noms que han marcat la meva última visita a la Ciutat de la Llum. El primer, amb una de les millors actuacions que li he vist fer. La segona, amb una història que mai oblidaré al costat de la seva tomba.

The falling leaves drift by the window

The autumn leaves of red and gold

I see your lips, the summer kisses

The sun-burned hands I used to hold

París, novembre de 2025.

Un mural de Nat King Cole

Coses que et trobes tot passejant per Montgomery, Alabama. Un mural dedicat a un dels fills més il·lustres de la ciutat, el gran Nat King Cole.

Carl Mann (1942-2020)

CARL MANN

(1942-2020)

El de Carl Mann és un d'aquells noms que bona part dels aficionats al rockabilly han arribat a descobrir en recopilatoris i antologies que repassen els primers anys del rock'n'roll. El seu "Mona Lisa", versió accelerada i frenètica del clàssic de Nat King Cole inspirat en la icònica pintura de Leonardo da Vinci, va ser el més semblant a un hit que mai va arribar a facturar el de Tennessee durant la seva breu estada a la Sun Records post-Elvis Presley –i sol esdevenir reclam de les citades compilacions-. Com tants altres exponents de la segona generació d'artistes rockabilly de la segona meitat dels 50, la seva estrella es va apagar durant la dècada posterior però va experimentar una segona joventut durant els 70, ja en el terreny del country. Ens ha deixat a l'edat de 78 anys.

100 anys amb Nat King Cole

Nat King Cole (1919-1965).

Tal dia com avui de fa 100 anys va néixer a la localitat de Montgomery, Alabama, l'únic i irrepetible Nat King Cole. La seva música no tan sols el va elevar a icona de la cultura popular del segle passat, sinó que li va servir per començar a trencar les primeres barreres racials als Estats Units. El seu repertori és tan inabastable com incontestable, i els títols imprescindibles es compten a grapats. Però sempre que n'haig de triar un de sol em quedo amb "(Get Your Kicks on) Route 66" (1946), homenatge a la mare de totes les carreteres i lectura original de la composició de Bobby Troup que amb el pas dels anys esdevindria tot un estàndard de gèneres com el rock'n'roll, el blues, el jazz o el country i seria versionat per artistes que van de Chuck Berry a Depeche Mode, dels Rolling Stones als Cramps i d'Asleep At The Wheel a la Brian Setzer Orchestra.