Ha mort Antonio Rodríguez, bateria i ànima d'Smash. La banda que gairebé va posar tota sola les bases de la música progressiva a l'Espanya dels 60 –els igualment fundacionals Màquina! sempre l'han reivindicat com a influència en els seus inicis–. Pares d'allò que s'anomenaria rock andalús i pioners de la fusió de flamenc i música contemporània, sense ells probablement no hauríem arribat a escoltar Triana, "Omega", Guadalupe Plata, Derby Motoreta's Burrito Kachimba... ni Rosalía. O com a mínim, no els hauríem escoltat tal com ho hem fet. Quant a Antonio Smash, val molt la pena seguir la seva pista en les dècades posteriors. La que porta fins a Lole y Manuel o Pata Negra, però també a projectes menys predicats i tan reivindicables com Goma, amb els quals va parir aquell tros de disc titulat "14 de abril" el mateix any en què va morir el dictador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada