Es commemora avui mig segle de la publicació de "Desire" (1976), un dels discos més atípics de Bob Dylan, i justament per aquest motiu una de les obres més paradigmàtiques del seu cànon, si és que una cosa i l'altra tenen sentit. L'àlbum de "Hurricane", "Oh, Sister" i "One More Cup of Coffee". Del violí d'Scarlet Rivera, el baix de Rob Stoner i els cors d'Emmylou Harris. El so de la Rolling Thunder Revue, capturat a l'estudi i encastat a la base d'allò que esdevindria el folk rock (fins i tot el folk punk) en dècades posteriors. Torno a punxar-lo, torno a contemplar-ne la caràtula, i em sembla sobrenatural que l'home que hi surt fotografiat sigui el mateix a qui vaig poder veure setmanes enrere presentant "Rough and Rowdy Ways" com qui encara no n'ha tingut prou. Com qui encara no ha dit tot allò que havia vingut a dir. Com qui encara té temps de fer un altre cafè. Que en siguin dos, sisplau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada