Sala Apolo, Barcelona
5 de febrer de 2026
Los Lobos, aquella banda que en menys de dues hores és capaç de ventilar-se llenguatges que van del rhythm & blues a les ranxeres i del rock'n'roll a la cúmbia passant pel country rock, sense necessitat de calçador i sense perdre el fil en cap moment. Si parlem de música, el mestissatge és això i tota la resta són 'txarangues' i 'pegatines'.
Gran concert, el d'ahir a la nit a la sala Apolo. Repàs generós al cançoner propi –van sonar de fàbula una robusta "Angel Dance", una torrencial "Will the Wolf Survive?", una dinàmica "Cumbia Raza" i una emocionant "Emily"–. Van caure cites als Midniters ("Love Special Delivery"), Grateful Dead ("Bertha") i Vicente Fernández ("Volver, volver"), entre d'altres.
I per acabar-ho d'arrodonir, un gran final amb quatre mencions (quatre!) a Ritchie Valens a dos dies del 3 de febrer. "Ooh My Head", "Donna", "Come On Let's Go" i "La Bamba", que pràcticament van valer mitja entrada. Sempre he pensat que Los Lobos són la formació més indicada per mantenir viu el llegat del de Pacoima –sense que això eclipsi la seva pròpia trajectòria, és clar–. Ahir ho vaig tenir més clar que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada