Es commemora aquest mes de febrer –la data exacta no acaba d'estar del tot clara– el 50è aniversari de "The Sound in Your Mind" (1976), el 19è àlbum d'estudi de Willie Nelson. Un capítol més d'una discografia que ja aleshores era monumental i cinc dècades més tard és simplement inabastable –i el millor de tot és que no para de créixer-. El plàstic en què el Red Headed Stranger va versionar a Lefty Frizzell –"If You've Got the Money (I've Got the Time)"–, va segellar una preciosa lectura de l'espiritual "Amazing Grace", i va tancar la paradeta encadenant tres èxits de pròpia autoria que havien brillat a través de veus alienes –els estàndards "Funny How Time Slips Away", "Crazy" i "Night Life", trio d'asos i un medley que encara sol formar part dels seus repertoris de directe-.
Ha passat mig segle des de la publicació de "The Sound in Your Mind", i Nelson segueix actiu com ell sol a punt de fer 93 primaveres. L'any passat va lliurar dos àlbums amb poc més de sis mesos de diferència, "Oh What a Beautiful World", repassant el cançoner de Rodney Crowell, i "Workin' Man", dedicat al llegat del seu bon amic Merle Haggard. Entre l'un i l'altre va recórrer bona part de la geografia nord-americana com a cap de cartell de l'Outlaw Music Festival Tour, compartint escenari per segon any consecutiu amb Bob Dylan i desafiant totes les lleis de la física i la biologia amb actuacions memorables. La setmana passada estrenava la cançó "Heart of America" dins de la banda sonora de la sèrie "The Grey House". I de cara a aquest 2026 es preveu la publicació d'un nou disc, el 79è, gravat en un dia lliure durant el decurs de l'Outlaw. Incombustible és poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada