C2C: Country to Country
RTM Stage @ Rotterdam Ahoy, Rotterdam
7 de març de 2026
Avui farà un any que vaig sentir a parlar de Zach Top per primer cop. Me'l va recomanar l'amic Josep Ponsà (Joe Fields) en una conversa telemàtica, i recordo la data perquè jo era a Rotterdam i acabava d'assistir al festival C2C (Country to Country).
Partint d'aquella recomanació vaig buscar referències, i em vaig topar amb "I Never Lie", una de les cançons per les quals se'l recordarà durant dècades. L'havia escoltat abans, i en aquell moment vaig començar a lligar caps.
Des d'aleshores he tingut temps de familiaritzar-me amb la seva discografia, i fins i tot vaig estar a punt de veure'l en directe l'estiu passat durant un viatge als Estats Units. Per aquelles coses de la vida, l'he acabat veient en viu aquesta nit, al mateix C2C, en companyia de l'amic Ponsà.
Zach Top sembla cridat a prendre el relleu d'Alan Jackson, ara que aquest últim ha anunciat que es retira dels escenaris. Les seves arrels es troben en el country neotradicionalista dels 80, i el seu discurs és dels que deixen empremta.
Les seves cançons sonen fresques com una rosa en plena era post-bro country i fins i tot li van valer un Grammy setmanes enrere, però alhora són tan atemporals com qualsevol dels seus referents. Té 28 anys i tota una vida per davant, però sona a clàssic pels quatre costats.
El concert d'aquesta nit l'ha basat en els seus últims dos discos -"Cold Beer & Country Music" (2024) i "Ain't in It for My Health" (2025)-. També ha versionat a Shenandoah i a Conway Twitty, i ha fet un interludi en clau de bluegrass dels que marquen diferències. El temps dirà fins a on pot arribar. De moment, la base és prou sòlida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada