La Grange, Manlleu
14 de març de 2026
La d'ahir va ser una d'aquelles nits en què un té la sensació de trobar-se al lloc adequat, en el moment adequat i en presència de la banda adequada. The Natchet Taylor Band presentant el seu flamant primer àlbum, "Troubadours of the Swingin' Doors", a La Grange de Manlleu. Un local que sembla fet expressament per acollir concerts com el que ens ocupa.
Arrencada a tota castanya amb "The Race Is On", el clàssic de George Jones, i un repertori que va alternar el honky tonk gran reserva de "Don't Make Me Write that Song" amb el folk anyenc de "Wild Heart Flower", la injecció country rock de "Texacana Summer" i l'estètica outlaw de "Pale Rider".
El programa es va enriquir amb dues cites al mai prou reivindicat truck drivin' country –les canòniques "Six Days on the Road" i "Truck Drivin' Man", popularitzades respectivament per Dave Dudley i Buck Owens–, també amb versions de tòtems que van anar de Johnny Cash i Willie Nelson, a Brad Paisley i Robert Earl Keen.
Formada a mig camí de Texas i Catalunya, amb un any i mig de trajectòria i un historial de directes que posa de manifest la seva solvència, la Natchet Taylor Band compta des de fa alguns mesos amb la Telecaster i la 'pedal steel' d'Aleix Garriga, un d'aquells il·lustres veterans que deixen empremta en tot allò que toquen, gairebé sense proposar-s'ho.
Quan ahir van versionar "Your Cheatin' Heart" amb aquella 'pedal steel' plorant a llàgrima viva, no només van invocar l'esperit errant de Hank Williams. També van obrir un portal en l'espai-temps que va connectar les carreteres secundàries de la plana de Vic amb la ruta del Cadillac que un bon dia es va emportar Luke the Drifter a l'altre barri. Sí, va ser molt gros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada