Aquesta nit he anat a fer una volta pels clubs de jazz de Rotterdam. He començat al Vriejmoed, un petit gran local que presumeix de no tenir presència a les xarxes socials i no sap quanta raó té.
Hi tocava un trio encapçalat pel pianista britànic Barry Green, que avui ha comptat amb la cantant local Anna Serierse com a artista convidada. Ell és un músic tot terreny que ha girat per tota Europa tocant amb gegants com Perico Sambeat.
Ella és una de les promeses més fermes del jazz vocal neerlandès, segons tinc entès. Mentre cantava estàndards que jo vaig conèixer a través de veus com les de Billie Holiday o Dinah Washington, no he pogut evitar mirar fixament un quadre de Lady Day que decorava una de les parets del local. I tot ha tingut sentit.
Després he anat al Jazzcafe Dizzy, el temple del jazz en aquesta ciutat (sí, el nom és un homenatge a ja saben qui). Hi tocava La Hierba Mala, un grup italià de cúmbia encapçalat per una cantant d'arrels colombianes. Més bons que el whiskey que m'he fotut, paraula.
Acabat el concert ha sonat més cúmbia de forma enllaunada, i també altres gèneres d'arrel llatina dels que no solen reivindicar tots aquells espavilats que van descobrir la sopa d'all el dia que J Balvin va actuar al Primavera Sound.
També ha sonat Rosalía. En un club de jazz als Països Baixos. I el respectable ha embogit. I jo m'he abstingut de dir d'on soc. Per no haver d'explicar que vinc d'un país ple de gent tan autèntica, que aquesta nit hauria cremat aquell local tal com la santíssima inquisició cremava bruixes fa 500 anys.
 |
| Barry Green amb Anna Serierse. |
 |
| La Hierba Mala. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada