C2C: Wyatt McCubbin

WYATT McCUBBIN

C2C: Country to Country

RTM Stage @ Rotterdam Ahoy, Rotterdam

7 de març de 2026

La indústria del disc va plena de figures a l'ombra sense les quals no s'entendrien alguns dels capítols més predicats de la crònica melòmana. Wyatt McCubbin n'és una mostra. Un d'aquells noms que solen aparèixer a la lletra petita dels grans programes, però també als crèdits de cançons que són corejades per les multituds.

El d'Ohio és autor o coautor de peces tan celebrades com "Sounds Like the Radio", un dels pilars del repertori de Zach Top, amb qui aquests dies està girant per Europa en condició de teloner. El mateix Top la va tocar ahir durant la seva actuació a Rotterdam com a cap de cartell del C2C (Country to Country).

Poques hores abans, McCubbin també l'havia interpretat, reduïda a la mínima expressió, amb l'únic suport d'una guitarra acústica i tot el seu savoir faire, en un dels escenaris secundaris del festival. A més, ens va obsequiar amb perles de la mida de "Fly on the Wall" o "Two Tone Trippin'".

C2C: Zach Top

ZACH TOP

C2C: Country to Country

RTM Stage @ Rotterdam Ahoy, Rotterdam

7 de març de 2026

Avui farà un any que vaig sentir a parlar de Zach Top per primer cop. Me'l va recomanar l'amic Josep Ponsà (Joe Fields) en una conversa telemàtica, i recordo la data perquè jo era a Rotterdam i acabava d'assistir al festival C2C (Country to Country).

Partint d'aquella recomanació vaig buscar referències, i em vaig topar amb "I Never Lie", una de les cançons per les quals se'l recordarà durant dècades. L'havia escoltat abans, i en aquell moment vaig començar a lligar caps.

Des d'aleshores he tingut temps de familiaritzar-me amb la seva discografia, i fins i tot vaig estar a punt de veure'l en directe l'estiu passat durant un viatge als Estats Units. Per aquelles coses de la vida, l'he acabat veient en viu aquesta nit, al mateix C2C, en companyia de l'amic Ponsà.

Zach Top sembla cridat a prendre el relleu d'Alan Jackson, ara que aquest últim ha anunciat que es retira dels escenaris. Les seves arrels es troben en el country neotradicionalista dels 80, i el seu discurs és dels que deixen empremta.

Les seves cançons sonen fresques com una rosa en plena era post-bro country i fins i tot li van valer un Grammy setmanes enrere, però alhora són tan atemporals com qualsevol dels seus referents. Té 28 anys i tota una vida per davant, però sona a clàssic pels quatre costats.

El concert d'aquesta nit l'ha basat en els seus últims dos discos -"Cold Beer & Country Music" (2024) i "Ain't in It for My Health" (2025)-. També ha versionat a Shenandoah i a Conway Twitty, i ha fet un interludi en clau de bluegrass dels que marquen diferències. El temps dirà fins a on pot arribar. De moment, la base és prou sòlida.