Una placa a la façana de l'hotel Prins Hendrik, al bell centre d'Amsterdam, assenyala el lloc on va morir Chet Baker el 13 de maig de 1988. El genial trompetista i cantant va caure per la finestra des d'un segon pis. L'autòpsia va revelar la presència al seu organisme de les mateixes substàncies que s'havien trobat a la seva habitació. Tenia 58 anys, però l'últim cop que algú l'havia vist amb vida n'aparentava com a mínim 10 més.
Hi va haver un temps en què la música popular la feien bohemis, canalles, vividors, ionquis, borratxos i altres criatures de la nit que bevien com esponges, follaven com conills i es drogaven com Maradona. Avui la fan bons minyons que practiquen ioga, porten estils de vida 'healthy' i confonen la salut mental amb la pornografia emocional. I és clar, així no hi ha manera que puguin sortir un Kurt Cobain, un Nick Drake, una Janis Joplin, una Billie Holiday ni un Chet Baker.
Amsterdam, març de 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada