L'última parada de Chet Baker

Una placa a la façana de l'hotel Prins Hendrik, al bell centre d'Amsterdam, assenyala el lloc on va morir Chet Baker el 13 de maig de 1988. El genial trompetista i cantant va caure per la finestra des d'un segon pis. L'autòpsia va revelar la presència al seu organisme de les mateixes substàncies que s'havien trobat a la seva habitació. Tenia 58 anys, però l'últim cop que algú l'havia vist amb vida n'aparentava com a mínim 10 més.

Hi va haver un temps en què la música popular la feien bohemis, canalles, vividors, ionquis, borratxos i altres criatures de la nit que bevien com esponges, follaven com conills i es drogaven com Maradona. Avui la fan bons minyons que practiquen ioga, porten estils de vida 'healthy' i confonen la salut mental amb la pornografia emocional. I és clar, així no hi ha manera que puguin sortir un Kurt Cobain, un Nick Drake, una Janis Joplin, una Billie Holiday ni un Chet Baker.

Amsterdam, març de 2026.

Dino Piana (1930-2023)

DINO PIANA
(1930-2023)

Nascut el 1930 en una zona rural del Piemont italià, Dino Piana va començar a tocar la trompeta de ben petit amb una banda local fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial. Un cop acabada la guerra, la banda es va reformar però a ell el van canviar d'instrument. Va ser d'aquesta manera com va començar a tocar el trombó, amb el qual faria carrera en anys posteriors. Exponent de pes del jazz italià des de la dècada dels 50, va arribar a tocar també amb figures internacionals com Chet Baker o Charles Mingus. Ens ha deixat a l'edat de 93 anys.

Richard Davis (1930-2023)

RICHARD DAVIS
(1930-2023)

Tot un Greil Marcus va arribar a dir literalment que les pistes de contrabaix de Richard Davis a "Astral Weeks" (1969), una de les obres més capitals de Van Morrison, són "el millor baix que mai s'ha escoltat en un àlbum de rock". Afirmació tan categòrica com discutible, però en tot cas no hi ha cap dubte que cançons com "Madame George" sonen com sonen gràcies a les aportacions del de Chicago, que al moment de facturar el disc en qüestió ja era un veterà del jazz amb un currículum on figuraven noms com els d'Eric Dolphy, Jimmy Smith, Chet Baker, Jimmy McGriff o Dizzy Gillespie. També havia tocat amb Buffalo Springfield i Ruth Brown, entre molts altres, i en anys posteriors ho faria amb figures com Paul Simon o Bruce Springsteen –escoltin-lo a "Meeting Across the River" de "Born to Run" (1975), un plàstic la peça titular del qual fa una picada d'ullet a la citada "Madame George"-. A tot plegat cal sumar-hi una extensa discografia a títol propi. Ens ha deixat a l'edat de 93 anys.

Jack Wilkins (1944-2023)

JACK WILKINS
(1944-2023)

A Jack Wilkins se'l recordarà sobretot com a guitarrista de jazz, però al principi de la seva carrera també va destacar amb instruments com el vibràfon. Eren els dies en què col·laborava amb un igualment jove Barry Manilow fent arrajaments per a tercers, abans de fer el pas definitiu cap a una trajectòria solista que va alternar amb sessions i actuacions al costat de Buddy Rich, Chet Baker, Astrud Gilberto i Lionel Hampton, entre d'altres. Ha mort a l'edat de 78 anys.

Franco Cerri (1926-2021)

FRANCO CERRI

(1926-2021)

Ha mort el guitarrista i contrabaixista Franco Cerri, una de les figures més reconegudes del jazz italià. A banda d'haver destacat amb nom propi al seu país –on a més d'actuar pel seu compte i amb diversos projectes i formacions, havia treballat en àmbits com el televisiu-, va arribar a tocar en directe i a l'estudi amb gegants internacionals com Chet Baker, Milt Jackson o Buddy Collette. Ens ha deixat a l'edat de 95 anys.

George Mraz (1944-2021)

GEORGE MRAZ

(1944-2021)

L'itinerari vital i professional de George Mraz és tan ampli com la distància que separa la Txecoslovàquia de postguerra dels més efervescents circuits jazzístics dels Estats Units durant la segona meitat del segle XX. Contrabaixista de formació i d'ofici, va creuar l'Atlàntic i va deixar empremta treballant al costat de gegants com Oscar Peterson, Stan Getz, Chet Baker, John Abercrombie o John Scofield, entre d'altres. Ens ha deixat a l'edat de 77 anys.

30 anys sense Chet Baker

Chet Baker (1929-1988).

Semblava el final o qui sap si l'inici d'un thriller d'estètica noir que perfectament hauria pogut ambientar-se amb qualsevol de les gravacions realitzades per Chet Baker al llarg d'una trajectòria tan meteòrica com frenètica en tots els sentits. El genial vocalista i visionari trompetista apareixia mort davant d'un hotel d'Amsterdam, el seu cos castigat per un accident que haurien provocat les substàncies que l'autòpsia detectaria a la seva sang. Era el punt i final d'una història fascinant però tràgica. Una de tantes que conformen el relat de la música pop, alimentat a base d'episodis memorables però també d'existències torturades i vides a la deriva com les de Kurt Cobain, Amy Winehouse, Billie Holiday o qui ens ocupa. El James Dean del jazz, tal i com algú el va arribar a anomenar. Aquell jove talent de rostre agraciat que va acabar oferint molt més del que prometia i que durant la recta final de la seva vida aparentava dues o tres dècades més de les que marcava el seu calendari vital. 30 anys fa avui que es va apagar la seva vida, però no pas la seva flama.