Veritats sobre tres o quatre acords

NATCHET TAYLOR + RED AT NIGHT

Anònims, Granollers

26 d'abril de 2026

Final de la gira conjunta de Natchet Taylor i Red At Night, aquest migdia a l'Anònims de Granollers. Doble sessió de punk acústic i country sense pal·liatius. I un bon grapat de cançons de les que proclamen veritats sobre tres acords (quatre com a molt).

Red At Night ha refermat tota la força que poden arribar a tenir una guitarra acústica i una veu que canta sense embuts. "Rock'n'roll is all I got", ha confessat a la torrencial "All I Got", provinent de l'EP "With the Radio On" (2024).

"Nobody's looking at the stars anymore / Nobody listens to records lying on the floor", ha lamentat en una peça inèdita que formarà part del seu pròxim disc. El manifest de qui no vol formar part de la roda sinó celebrar tot allò que en queda fora.

Natchet Taylor ha obert amb la sempre tonificant "Texacana Summer" i ha posat l'Anònims de potes enlaire amb el country punk indomable de "Running Out My Wild", totes dues provinents de "Troubadours of the Swingin' Doors" (2026).

Ha reivindicat les seves arrels texanes amb cites a Townes Van Zandt ("Pancho and Lefty") i James McMurtry ("Levelland"). I quan el respectable li ha demanat un bis s'ha despenjat amb el "Wonderwall" d'Oasis, però en la versió de Ryan Adams, que avui s'ha manifestat més oportuna que l'original.

Natchet Taylor.

Red At Night.

Veus sense embuts, acords estripats

RED AT NIGHT + NATCHET TAYLOR

Can 60, Sant Hilari Sacalm

24 d'abril de 2026

Podem dir-ne punk acústic, podem dir-ne folk punk, podem dir-ne so Americana, o podem inventar-nos qualsevol etiqueta que encara no existeixi. En el fons, la gira conjunta que el berlinès Red At Night i el texà Natchet Taylor estan portant a terme aquests dies per diverses poblacions catalanes no deixa de respondre a les pulsions més essencials d'allò que tota la vida s'ha dit rock'n'roll. Una veu cantant sense embuts sobre tres acords estripats. I un bon grapat de cançons que, si no et salven la vida, com a mínim t'ajuden a entendre-la una mica millor.

Red At Night va ser l'encarregat de fer els honors, ahir a la nit a Can 60, amb un repertori que va repassar la seva producció discogràfica –l'àlbum "Empty Seats" (2023) i l'EP "With the Radio On" (2024)–. Composicions d'alta tensió que remeten a uns Replacements o uns Gaslight Anthem, i una lírica que es fixa en els petits detalls de les coses per acabar reflexionant sobre el sentit de l'existència humana. Va trepitjar fort amb píndoles tan immediates com "Ferris Wheel" o "Radio On", i el respectable va acabar corejant la tornada de "Long Road Ahead" com qui canta un himne d'estadi.

A continuació, Natchet Taylor va revelar un vessant que encara no havíem pogut descobrir per aquestes latituds. Les versions acústiques, íntimes per moments però en tot cas viscerals, de pistes com "Pale Rider", "Running Out My Wild", "Texacana Summer" o "Wild Heart Flower". Totes quatre formen part de "Troubadours of the Swingin' Doors" (2026), un àlbum que aprofundeix en el llenguatge comú del country i el punk. Per si la cosa encara no havia quedat prou clara, es va marcar un senyor medley amb "Small Town Saturday Night" de Hal Ketchum i "Olympia, WA" de Rancid. En el fons, l'un i els altres parlen del mateix.

Menció a part mereix l'entorn de Can 60, un local d'aquells que avui semblen gairebé impossibles. Un bar de tota la vida, situat en un poble al peu de les Guilleries, on passen aquella mena de coses que mai podran passar als circuits, diguem-ne, convencionals. El regenten dos melòmans de base, que pràcticament no tenen presència a les xarxes, no serveixen còctels de disseny ni tenen cap màster en gestió cultural. En canvi, ceuen en la música que els agrada, contagien la seva passió a tota una comunitat, i pots acabar parlant amb ells de Rory Gallagher, Shemekia Copeland i Charlie Musselwhite –la música que va sonar pels altaveus abans i després del concert-.

Red At Night i Natchet Taylor actuaran aquesta nit a Tossa de Mar (Rockaway Beach) i demà al migdia a Granollers (Anònims).

Red At Night,

Natchet Taylor.

Red At Night i Natchet Taylor a l'Anònims

RED AT NIGHT + NATCHET TAYLOR

En concert

Diumenge, 26 d'abril - 12 h.

Anònims (c/. Ricomà, 57) - Granollers

Amb un peu en el so Americana, arrels en el punk rock i una ànima desesperadament romàntica, Red At Night és el projecte d'un cantautor amb seu a Berlín que explica històries sobre l'amor i la vida. Durant l'última dècada s'ha dedicat a girar per Europa i els Estats Units tot cantant unes cançons que conjuguen poesia elèctrica i nervi rocker. Si et diuen res noms com els de Replacements, Social Distortion, The Gaslight Anthem o el Bruce Springsteen més estripat, a tu també t'haurien de ressonar.

També ens acompanyarà Natchet Taylor, un veterà de l'escena d'Austin (Texas) que ha fet de Barcelona la seva llar i del rock'n'roll el seu gòspel. Aquest 2026 ens ha obsequiat amb "Troubadours of the Swingin' Doors". Un àlbum rodó com ell sol, i una irresistible col·lecció de cançons que dialoguen a parts iguals amb Hank Williams i Joe Strummer, Mike Ness i Johnny Cash, Townes Van Zandt i John Doe. Sense posats ni artificis. Només country amb gust de bourbon i benzina, blues de barra de bar, i un esperit genuïnament punk que marca la diferència.

redatnight.bandcamp.com

natchettaylor.bandcamp.com

Gira catalana de Natchet Taylor i Red At Night

RED AT NIGHT + NATCHET TAYLOR

Catalunya Tour April 2026

23/04 Barcelona (Garage)

24/04 Sant Hilari Sacalm (Can 60)

25/04 Tossa de Mar (Rockaway Beach)

26/04 Granollers (Anònims)

Amb un peu en el so Americana, arrels en el punk rock i una ànima desesperadament romàntica, Red At Night és el projecte d'un cantautor amb seu a Berlín que explica històries sobre l'amor i la vida. Durant l'última dècada s'ha dedicat a girar per Europa i els Estats Units tot cantant unes cançons que conjuguen poesia elèctrica i nervi rocker. Si et diuen res noms com els de Replacements, Social Distortion, The Gaslight Anthem o el Bruce Springsteen més estripat, a tu també t'haurien de ressonar.

També ens acompanyarà Natchet Taylor, un veterà de l'escena d'Austin (Texas) que ha fet de Barcelona la seva llar i del rock'n'roll el seu gòspel. Aquest 2026 ens ha obsequiat amb "Troubadours of the Swingin' Doors". Un àlbum rodó com ell sol, i una irresistible col·lecció de cançons que dialoguen a parts iguals amb Hank Williams i Joe Strummer, Mike Ness i Johnny Cash, Townes Van Zandt i John Doe. Sense posats ni artificis. Només country amb gust de bourbon i benzina, blues de barra de bar, i un esperit genuïnament punk que marca la diferència.

redatnight.bandcamp.com

natchettaylor.bandcamp.com

The Natchet Taylor Band a La Grange

THE NATCHET TAYLOR BAND

La Grange, Manlleu

14 de març de 2026

La d'ahir va ser una d'aquelles nits en què un té la sensació de trobar-se al lloc adequat, en el moment adequat i en presència de la banda adequada. The Natchet Taylor Band presentant el seu flamant primer àlbum, "Troubadours of the Swingin' Doors", a La Grange de Manlleu. Un local que sembla fet expressament per acollir concerts com el que ens ocupa.

Arrencada a tota castanya amb "The Race Is On", el clàssic de George Jones, i un repertori que va alternar el honky tonk gran reserva de "Don't Make Me Write that Song" amb el folk anyenc de "Wild Heart Flower", la injecció country rock de "Texacana Summer" i l'estètica outlaw de "Pale Rider".

El programa es va enriquir amb dues cites al mai prou reivindicat truck drivin' country –les canòniques "Six Days on the Road" i "Truck Drivin' Man", popularitzades respectivament per Dave Dudley i Buck Owens–, també amb versions de tòtems que van anar de Johnny Cash i Willie Nelson, a Brad Paisley i Robert Earl Keen.

Formada a mig camí de Texas i Catalunya, amb un any i mig de trajectòria i un historial de directes que posa de manifest la seva solvència, la Natchet Taylor Band compta des de fa alguns mesos amb la Telecaster i la 'pedal steel' d'Aleix Garriga, un d'aquells il·lustres veterans que deixen empremta en tot allò que toquen, gairebé sense proposar-s'ho.

Quan ahir van versionar "Your Cheatin' Heart" amb aquella 'pedal steel' plorant a llàgrima viva, no només van invocar l'esperit errant de Hank Williams. També van obrir un portal en l'espai-temps que va connectar les carreteres secundàries de la plana de Vic amb la ruta del Cadillac que un bon dia es va emportar Luke the Drifter a l'altre barri. Sí, va ser molt gros.

"Lonesome, On'ry, and Mean", segons Natchet Taylor

NATCHET TAYLOR

El Barn d'en Greg, Rubí

25 de gener de 2026

Natchet Taylor ha actuat aquest migdia al Barn d'en Greg amb tres quartes parts dels sempre solvents Red Pig Crossing com a banda d'acompanyament –i amb el suport puntual de David Sánchez a l'harmònica i Greg Ryan al fiddle-. Repertori d'originals i versions de tòtems del country que han anat de Hank Williams a Hank III, passant per Johnny Cash, Willie Nelson, George Jones, Merle Haggard, Dave Dudley, Buck Owens, Jerry Jeff Walker, Brad Paisley o Garth Brooks.

Del concert d'avui m'agradaria destacar una lectura gairebé definitiva de "Lonesome, On'ry and Mean", el clàssic de Waylon Jennings –compost i prèviament gravat per Steve Young–. Ja fa temps que la versió que la Natchet Taylor Band sol fer d'aquesta cançó em sembla fins i tot superior a l'original (si és que això és possible). M'agrada com la base rítmica guanya presència, donant més cos i alhora més agilitat a la peça en qüestió. En aquesta ocasió l'ha acabat d'arrodonir un intens diàleg entre la pedal steel guitar d'Aleix Garriga i l'harmònica de David Sánchez.

Homenatge a Joe Strummer amb Obrigada, Natchet Taylor i Sindekoro

HOMENATGE A JOE STRUMMER

Anònims, Granollers

21 de desembre de 2025

Quarta edició de l'homenatge anual a Joe Strummer, aquest migdia a l'Anònims, coincidint amb la vigília del 23è aniversari de la mort del cantant de The Clash. A l'escenari, Obrigada i Sindekoro, dues generacions de punk rockers vallesans amb discursos que es complementen els uns als altres, i que tenen com a comú denominador el Big Bang de 1977.

Sindekoro és una banda tan jove, que les seves integrants ni tan sols havien nascut quan va morir Strummer. Però aquí les teníem, cantant "Barna Calling", adaptació al català de "London Calling" que trasllada fins a l'ara i l'aquí els mateixos neguits que tenia la generació de l'imperdible ara fa gairebé mig segle. Quan el món segueix anant a la deriva, el punk no tan sols persisteix sinó que és necessari.

Obrigada, veterans de l'òrbita (post-)punk vallesana, han comptat avui amb el suport del gran Natchet Taylor a la veu i a la guitarra. Si Dante Pibernat assumia el rol d'Strummer com a frontman del conjunt, el texà ha fet de Mick Jones. La química ha fet efecte amb revitalitzadores lectures de reclams encara tan infal·libles com "Janie Jones", "Complete Control", "Safe European Home" o "White Riot".

Sindekoro.

Obrigada amb Natchet Taylor.

Joe Fields amb Natchet Taylor

JOE FIELDS
Anònims, Granollers

30 de novembre de 2025

La imatge del dia, com a mínim per a un servidor. Joe Fields amb Aleix Garriga a la pedal steel guitar i Natchet Taylor com a convidat d'excepció, cantant a duet "All My Ex's Live in Texas" de George Strait. Després han fet "Wabash Cannonball" i el medley "Will the Circle Be Unbroken / I'll Fly Away".

Joe Fields ha actuat aquest migdia a l'Anònims, presentant les cançons dels dos discos que té publicats a data d'avui –"Lost in the Fields" (2021) i "Find Your Path" (2023)–, i amanint el repertori amb cites a tòtems de la música country com George Jones, Alan Jackson, Dwight Yoakam, Buck Owens o el mateix Strait.

Conversa i concert amb The Natchet Taylor Band

THE NATCHET TAYLOR BAND
Anònims, Granollers
29 de juny de 2025

Aquest matí he tingut el gust de presentar el concert que The Natchet Taylor Band ha fet a l'Anònims. Una banda de country en el sentit més genuí del terme, formada a Barcelona pel texà Natchet Taylor (guitarra i veu), el britànic Jules Bastrup (guitarra) i els catalans Alfons Foriscot (contrabaix) i Jordi Ollé (bateria). Amb prou feina porten un any tocant junts, però ho fan amb un ofici i una compenetració, que sembla que es coneguin de tota la vida.

El secret de l'èxit –en termes artístics, s'entén– per a una banda com la que ens ocupa no és tant l'excel·lència tècnica, que en aquest cas queda fora de qualsevol dubte, com la química entre els seus components. Els quatre músics que formen The Natchet Taylor Band venen d'entorns tant distants com els seus respectius bagatges, però quan es posen a fer música van tots a una, s'ho passen bé i tota la resta flueix sola. De tot plegat n'hem parlat durant la conversa prèvia a l'actuació.

També hem parlat de la música country, un estil genuïnament nord-americà que ha esdevingut un llenguatge comú per a músics i melòmans d'arreu del món –novament, la mostra són els quatre components de la banda–. I dels seus paral·lelismes amb el punk, que Natchet Taylor ha assenyalat referint-se a tots dos gèneres com a músiques que conviden la gent a aplegar-se i a explicar bones històries a partir de bones cançons, independentment de les habilitats que un pugui tenir. "Three Chords and the Truth", ha sentenciat, recordant la vella expressió de Harlan Howard.

El concert ha alternat clàssics de George Jones ("The Race Is On"), Willie Nelson ("On the Road Again"), Johnny Cash ("Big River"), Merle Haggard ("Mama Tried") i Townes Van Zandt ("Waiting Around to Die"), entre d'altres, amb un cançoner propi on figuren perles de la mida de "Texacana Summer", "Sonora", "Wild Heart Flower", "Running Out My Wild" o "Pale Rider". Dedicaran els mesos d'estiu a gravar un primer àlbum que preveuen publicar a finals d'any. Ganes d'escoltar-lo.

Concert de Natchet Taylor a l'Anònims

Diumenge serem a l'Anònims de Granollers amb The Natchet Taylor Band. Un tast de Texas al cor de Granollers. Concert amb presentació prèvia a càrrec d'un servidor. No s'ho perdin!

Natchet Taylor es vesteix de gala

 

NATCHET TAYLOR

Guitar Legends Hall, Barcelona

8 de febrer de 2025

Natchet Taylor es va vestir de gala en la presentació a Barcelona del seu projecte de country music amb genuí accent texà. Gran actuació, la que va fer ahir a Guitar Legends Hall al capdavant de la seva senyora banda –Jules Bastrup (guitarra), Alfons Foriscot (contrabaix) i Jordi Ollé (bateria)–.

Una generosa selecció de clàssics que van anar de Townes Van Zandt –la seva versió de "Pancho and Lefty" és de les millors que he pogut escoltar– a Stevie Ray Vaughan –magnífica lectura 'countryficada' de "Pride and Joy"–, passant per Willie Nelson, Hank Williams, Merle Haggard o Buck Owens.

I tot un repertori d'originals que haurien de fer córrer rius de tinta. Personalment em té obsessionat "Texacana Summer", però no es queden enrere els aires desèrtics de "Sonora", el folk tardorenc de "Wild Heart Flower i l'escapada cowpunk d'un "Running Out My Wild" on va ressonar per moments l'esperit de tot un Mike Ness.

Natchet Taylor

NATCHET TAYLOR

Rockaway Beach, Tossa de Mar

12 d'octubre de 2024

Texà establert a Barcelona, un nom a tenir molt present a partir d'ara quan parlem de música country. Natchet Taylor va repassar la nit passada amb format de trio un cançoner propi dels que mengen a part –aquell "Texacana Summer" val molt més que el seu pes en or-, i va fer un sentit homenatge als clàssics que l'han inspirat.

Va ser emocionant escoltar "City of New Orleans" d'Steve Goodman, "On the Road Again" de Willie Nelson, "Tonight the Bottle Let Me Down" de Merle Haggard, "Big River" de Johnny Cash, "Pancho and Lefty" de Townes Van Zandt, o el "Truck Drivin' Man" que va popularitzar Buck Owens.

També va ser impagable el moment en què el respectable va corejar la tornada de "Take Me Home, Country Roads", el clàssic de John Denver, com si es tractés d'un himne d'estadi. Aquelles coses que un no acostuma a veure cada dia.