Aquests dies he estat redescobrint els quatre primers volums de la sèrie de recopilatoris "Atlantic Rhythm and Blues 1947-1974" (1985). Concretament els que van de 1947 a 1962, de Joe Morris i el seu "Lowe Groovin'" al "Green Onions" de Booker T. & The MG's. Tot un repàs a un dels capítols més fascinants de la història de la música contemporània, aquell en què el rhythm & blues va mutar en llenguatges com el rock'n'roll, el doo-wop o el soul -pel camí hi trobem Ray Charles, Solomon Burke, Ben E. King, Carla Thomas, LaVern Baker, Joe Turner, Chuck Willis, The Coasters, Ruth Brown o Professor Longhair, per citar-ne tan sols uns quants-. Una història que es va desenvolupar en diversos fronts però gairebé es pot explicar tota sola des dels arxius d'Atlantic Records i la vocació d'Ahmet Ertegun -productor executiu de la sèrie en qüestió-.