Poble Espanyol, Barcelona
19 de juliol de 2026
Hi va haver un temps en què solia refugiar-me a dins d'una sala de cinema cada cop que hi havia un partit de futbol de la mida d'un Barça-Madrid, una final de la Champions o una final d'un Mundial. Avui he triat un concert de ZZ Top, que han actuat amb format de mínims però han complert l'expedient al Poble Espanyol en el marc del BARTS Festival.
D'entrada, ha sobtat l'absència de Frank Beard –tot i els problemes de salut que arrossega des de fa temps, s'havia anunciat la seva participació en la gira europea en curs–. Un factor que ha deixat a Billy Gibbons com a únic component de la formació clàssica present a l'escenari, i que per moments ha donat la sensació d'estar assistint al concert d'una banda de tribut.
En tot cas, un no té cada dia el gust de veure de prop a Gibbons en persona tocant el riff de "La Grange", o marcant-se aquells solos de guitarra que encara marquen diferències. Tampoc d'escoltar un repertori en què els encerts es compten a grapats i responen a títols com "Jesus Just Left Chicago", "Gimme All Your Lovin'", "Pearl Necklace" o "I'm Bad, I'm Nationwide".
L'anècdota de la vetllada l'han posat tota una sèrie d'assistents (no eren ni molt menys la majoria, però tampoc eren casos aïllats) que, havent pagat un dineral per accedir al concert, han preferit seguir el partit de futbol de torn amb els seus telèfons mòbils mentre tenien a ZZ Top tocant davant dels seus nassos. No sé si és un efecte col·lateral del famós FOMO, però fins aquí podíem arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada