Una d'aquelles bandes que haurien merescut més reconeixement del que van tenir. Black 47 mai van esdevenir tan populars com els Pogues o els Waterboys, però la seva influència va ser decisiva en la formació de grups com Dropkick Murphys o Flogging Molly. Larry Kirwan i companyia van ser durant un quart de segle -de la seva formació l'any 1989 fins a 2014, quan es van separar de forma amistosa- un dels grans exponents nord-americans del rock celta. Novaiorquesos d'ascendència irlandesa, la seva música tenia un peu a cada costat de l'Atlàntic. Amb els motius cèltics com a base, van incorporar al seu so elements del jazz, el hip-hop, el soul i altres gèneres propis del paisatge sonor de la Big Apple. D'aquesta manera, van donar lloc a un discurs mestís per naturalesa i van signar àlbums tan sòlids i heterogenis com "Fire of Freedom" (1993) -produït per Ric Ocasek-, un apassionant passeig musical per aquella Nova York que avui es vestirà de gala. La meva proposta per aquest St. Patrick's Day.