Blackwater Jukebox, ànima Netotsi

Els Netotsi van ser durant segles una de les tres branques de l'ètnia gitana a Romania. Es diu d'ells que, després de segles d'esclavitud, es van escapar a les immensitats dels Carpats, on van sobreviure amagats, aïllats i fent front a qualsevol intent de penetració aliena al seu territori. També es diu que van esdevenir una de les tribus més cruels d'Europa, salvatges per naturalesa i amb el robatori i el pillatge com a formes de vida. Fins i tot se'ls va acusar de canibalisme, crim pel qual 29 membres de la tribu van arribar a ser condemnats l'any 1929 -entre ells el seu cap, Kolomon Jona-. Per tot això eren temuts pels camperols de la zona i fins i tot per les forces de l'ordre, que només s'acostaven al seu territori en grans dotacions. Però després de la Segona Guerra Mundial se'ls va perdre la pista i mai més se n'ha sabut res. Hi ha qui diu que van ser exterminats pels nazis, d'altres fonts s'inclinen per la fam com a possible causa de la seva desaparició, i fins i tot hi ha qui apunta a la fugida dels Netotsi a Amèrica.

Entre els defensors d'aquesta última tesi s'hi troben els components de Blackwater Jukebox, tota una maquinària que condensa els ritmes balcànics més salvatges, els impregna d'essències cèltiques i llatines, i els deixa anar en bateria i amb la força del punk més primitiu. Resulta que els californians tenen un nou disc al mercat, "The Howling" (2016), amb cinc temes inspirats en la llegenda dels Netotsi. Cinc peces que mantenen la urgència i la immediatesa marca de la casa, i la vegada reforcen la càrrega elèctrica i la visceralitat. Pensin en Gogol Bordello fent-s'ho amb Motörhead, o en els Pogues anant de la mà dels Cramps, i es faran una idea de com poden arribar a sonar cartutxos de la magnitud de "Cold as Death", "Preciosa" o "Breaking Down (Eye of the Devil)". Peces amb arrels a l'est d'Europa, tan salvatges i obscures com la pròpia essència dels Netotsi. Peces que recuperen la memòria, l'esperit i sobretot l'ànima indòmita d'un poble perdut però no pas oblidat.


Més informació:
Blackwater Jukebox  /  Bandcamp

Blackwater Jukebox

Melodies fosques i ritmes calents. És amb aquestes mateixes paraules com es defineixen Blackwater Jukebox al seu compte de Facebook. I si l'expressió sona bé, les cançons en què es basa sonen encara millor. Cançons sobre botxins, scrimshaws, destil·ladors il·legals de whiskey i, és clar, noies. Cançons de les que fan festa i a la vegada diuen coses. I una cocteleria sonora que assimila ritmes balcànics, essències llatines, motius cèltics i pinzellades d'Americana en estat salvatge, per a passar-los posteriorment per un filtre punk tan frenètic com contagiós. El resultat hauria d'entusiasmar a qualsevol que mai hagi vibrat amb Gogol Bordello, Dropkick Murphys, The Pogues, Flogging Molly o Calexico. Amb cinc treballs discogràfics al seu nom -el més recent és un àlbum homònim de 2014- i encapçalats per l'irreductible Geordie McElroy, els seus directes tenen fama de ser d'allò més incendiaris -en trobaran alguna mostra a la secció de vídeos del seu web, i creguin-me que no té desperdici-. Descobreixin-los aquí.