Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carla Santacreu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carla Santacreu. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 d’octubre del 2020

El debut de Sand Ula, per fi en format físic

El valor d'allò tangible i perdurable.
Té sentit publicar de forma física un disc que ja va veure la llum al seu dia amb format digital? I tant que el té, quan parlem d'un treball amb vocació perdurable i d'una artista compromesa amb la seva obra. "The Wave", el debut de Sand Ula, ha vist per fi la llum en disc compacte i properament ho farà en vinil. La qual cosa és motiu de celebració.

No és ben bé una novetat discogràfica, però la tractarem com a tal perquè l'ocasió bé s'ho mereix. "The Wave" és el disc de debut en solitari de Sand Ula, alter ego de la vocalista i compositora barcelonina Sandra Socias, a qui prèviament havíem pogut escoltar amb bandes com The Moviemakers o The Hitbacks. Un treball que va veure la llum ara fa cinc anys, tan sols en format digital, i que ara per fi podem degustar també des de la seva dimensió física. Ja saben, allò de poder tocar l'objecte mentre sona la música, contemplar-ne l'artwork –obra de Carla Santacreu (The Lizards), qui també fa les funcions de corista- i, sí, llegir els crèdits i les lletres de les cançons.

"The Wave" és una d'aquelles obres que apunten a múltiples estils i registres, sense acabar de casar-se amb cap en concret i sonant a tots alhora, donant peu a un fascinant còctel a base de rock amb accent fronterer, blues desèrtic, soul ben engreixat i folk en la seva concepció més àrida i polsegosa. També unes gotes de vitamínic power pop, representat per una peça titular que rebaixa tensions al final d'un repertori on alternen llums i ombres, fortalesa i fragilitat, dolor i determinació –Socias va compondre aquestes sis cançons durant el decurs d'una malaltia-. Produeix Edgar Beltri, qui es fa càrrec de tots els instruments en un àlbum de factura austera però d'acabats molt intensos, i on destaca la força vocal de Socias.

Dit això, cal aplaudir el fet que Sand Ula s'hagi decidit finalment a publicar "The Wave" de forma física. No entrarem ara en l'etern debat sobre formats, però tampoc descobrirem a aquestes alçades els riscos i maldecaps que una empresa d'aquestes característiques pot comportar per a un músic de l'òrbita independent en un context com el que ens afecta. Amb aquest pas endavant, Socias no tan sols posa de manifest el valor d'allò tangible i perdurable en plena era de la fugacitat i la caducitat. També ve a refermar el seu compromís amb la seva obra tot aproximant-la una mica més a tothom qui estigui disposat a degustar-la o fins i tot descobrir-la tal i com ella mateixa l'havia concebut al seu dia.


Més informació:

Escoltin "The Wave" a Bandcamp.
Adquireixin "The Wave" a Tiempos Salvajes.
Llegeixin el que en vam escriure a DWTC.

divendres, 23 d’octubre del 2015

Sand Ula - "The Wave" (2015)


Encara no m'ho acabo de creure. Quina joia, la que he descobert aquest matí gràcies a un blog sempre tan oportú com és Magic Pop. Un d'aquells discos que t'atrapen a la primera i saps que mai més t'abandonaran. Una obra majúscula concebuda i enregistrada a Barcelona, i que pot mirar de tu a tu a qualsevol artefacte de coordenades similars que s'hagi parit més enllà de les nostres fronteres. "The Wave" (2015) és el debut de Sand Ula, pseudònim i nom del projecte que encapçala Sandra Socias (The MoviemakersThe Hitbacks). Rock d'alta densitat ("Song for the Cure"), blues de frontera ("My Home, My Grave"), folk en estat terminal ("Leaves and Feathers") i unes gotes de power pop (la peça titular). Com Marianne Faithfull acompanyada per Calexico, Nancy Sinatra ballant amb Howe Gelb o PJ Harvey protagonitzant un spaghetti western dels bons. I quines lletres. I com sona la guitarra farcida de twang d'Edgar Beltri. I quins arranjaments -cortesia del propi Beltri, a càrrec de la producció i de bona part dels instruments-. I quina veu, amics i amigues, quina senyora veu. És que fins i tot la caràtula -obra de Carla Santacreu, també present a l'àlbum com a corista- és una absoluta meravella. Les ganes que tinc d'adquirir-lo en vinil. Mentrestant faig anar a tota castanya el seu compte de Bandcamp. Els animo a fer el mateix, així com a llegir el complet article publicat per Magic Pop.