CHARLES BRADLEY
(1948-2017)
Si una cosa hem d'agrair al revival soul de la passada dècada és la segona oportunitat que va brindar a tota una sèrie de veus a qui la fortuna mai havia somrigut tal i com es mereixien. En són exemples Sharon Jones o Charles Bradley, intèrprets que no tenien res a envejar a molts dels seus contemporanis de l'era daurada del gènere i que gràcies a aquest impuls van poder veure recompensats tots els anys que s'havien passat picant pedra sense obtenir-ne cap resultat. A Bradley tan sols el vaig arribar a veure en directe en una ocasió, i va ser una experiència absolutament reveladora no tan sols per la pròpia música sinó també per un magnetisme i una presència escènica que no deixaven lloc a cap mena de dubte. Se n'ha anat un de molt gran.