Un àngel caçat al vol, dissecat i penjat en una paret ("Poacher's Pride"). Un pantà inundat de sang de cocodril com la que prèviament s'ha begut la protagonista de la cançó ("Alligator Blood"). La innocència abatuda a trets en un poble de mala mort ("White Trashing"). Un himne a l'ofici de botxí ("Executioner"). Sexe explícit i cada vegada més extrem ("Angels of Porn II"). Tot això i més, cantat per una veu sedosa que murmura versos letals sobre fines capes de dream pop i balades noir de baixa fidelitat. La de Nicole Dollanganger, una canadenca que sembla Lana Del Rey fent de Wednesday a The Addams Family, que porta des de 2013 documentant la seva obra a Bandcamp i que ara per fi debuta de forma oficial amb "Natural Born Losers" (2015). L'edita Eerie Organization, una cooperativa artística impulsada per Claire Elise Boucher (Grimes) després d'escoltar a qui ens ocupa. La caràtula, a mig camí entre una festa fetish i un somni àcid de Lewis Carroll, tampoc fa curt.