 |
| Fotograma de "Desert Dancer". |
Indie, alternatiu,
underground... En l'àmbit cultural, aquests conceptes han arribat a esdevenir tan habituals com banals. Creguin-me, la majoria d'artistes que presumeixen de qualsevol d'aquests valors són precisament els menys indicats per a fer-ho. Cap artista és alternatiu si viu d'un (còmode) sou vinculat a una feina que res té a veure amb la seva vocació artística -per molt intensa que sigui aquesta vocació, per molt talent que tingui i per molt arriscat que resulti el seu discurs-, i encara menys si viu del seu art gràcies a les subvencions de torn. El ballarí i coreògraf
Afshin Ghaffarian sí que és alternatiu. O com a mínim ho va ser mentre vivia al seu Iran natal. Un estat governat per un règim teocràtic i on la dansa està prohibida. Sense subvencions, sense pla b i jugant-se la pell en nom de la seva vocació i del seu art, Ghaffarian va impulsar una companyia de dansa clandestina a la terra dels aiatol·làs i va trobar en la immensitat del desert no només una espurna de seguretat, sinó un indret on sentir-se lliure fent allò que més l'omplia. El director cinematogràfic
Richard Raymond ha portat la seva vida a la gran pantalla amb
"Desert Dancer" (2014), una producció britànica que arriba avui a les nostres pantalles.
