Ja fa tres anys que aquest misteriós projecte va irrompre des de les catacombes barcelonines. Tres anys des que Famous Forgotten Artists -quin gran nom, escoltin- es va presentar com la banda sonora perfecta per a esperar el "desembussament del sistema financer". Tres anys d'un debut homònim que s'autoproclamava "homenatge a tots aquells que van donar els seus estalvis perquè poguessin desaparèixer en la dimensió desconeguda". Doncs bé, en tot aquest temps ni s'ha desembussat el sistema financer -com a mínim, per a la gran majoria dels que el patim a diari- ni s'ha aportat una sola partícula de llum sobre aquella dimensió desconeguda on van anar a parar els estalvis de tots aquells homenatjats. I no, tampoc hem aconseguit saber gran cosa de JSR, la misteriosa entitat creativa que s'amaga darrere el projecte FFA. El cas és que acaba de lliurar un segon disc de títol tan inequívoc com l'estat de confusió i desorientació en què es troba aquest món nostre. "Between the Lost Paradise and the Promised Land" (2015) és un nou exercici d'electrònica tan expansiva com introspectiva, de la que es pot arribar a concebre en una habitació minúscula i amb l'únic suport d'un processador de zeros i uns, però a la vegada farcida d'èpica i vocació sideral. Probablement, el so de FFA sigui el que haurien assolit Vangelis, Kraftwerk o Jean Michel Jarre d'haver disposat d'un laptop i haver escoltat Siouxsie and The Banshees. Punxin-lo a un volum considerable i deixin-se portar. Poden escoltar-lo aquí.
