Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gemma Tramullas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gemma Tramullas. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de maig del 2013

No hi ha un amo, i funciona

Ferran Fandos és l'ànima de L'Automàtica. Una antiga impremta del barri barceloní de Gràcia que, quan es trobava a punt de tancar, va reviure com a cooperativa i es va transformar en un espai cultural multidisciplinar. El propi Fandos en parlava amb la periodista Gemma Tramullas, en una entrevista publicada el passat 15 de maig per El Periódico de Catalunya a la secció Gent Corrent. "Ara som deu membres entre artistes, dissenyadors, il·lustradors i jo mateix", apuntava, "fem assemblees, les coses es voten, tot el que hi ha al taller és de l'associació, no hi ha un amo, i funciona!". Aquesta és la clau de tot plegat. No hi ha un amo, i funciona. Contràriament al que sempre se'ns ha ensenyat i inculcat, les coses poden rutllar molt millor quan sorgeixen com a fruit del debat i el consens, i sense la figura d'un amo, autoritat, cap o com li vulguin dir. Potser si se'ns eduqués d'aquesta manera en comptes de fer-ho en principis com la disciplina, també viuríem millor. I cap polític podria escudar-se mai en una majoria absoluta a l'hora de justificar determinades barbaritats.

dilluns, 6 de maig del 2013

Valors

Ada Colau (PAH).
"És el moment de revisar col·lectivament els valors que ens han portat fins aquí. Han estat les entitats financeres amb la complicitat de les administracions, però també els valors de l'individualisme, del consumisme, del creixement sense fi, de la no solidaritat, de la competitivitat... Serà qüestió d'explorar la cooperació, la solidaritat i valorar altres coses". Ho diu la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, en una entrevista que firma Gemma Tramullas i que publica Rockdelux aquest mes de maig. A la mateixa edició -i en una entrevista signada per César Estabiel-, Bid, líder de The Monochrome Set, ens recorda que "la disbauxa capitalista no només ha mantingut els pobres al seu nivell de misèria, sinó que fins i tot una gran massa de rics ara ja no ho són tant, atrapats en la seva pròpia trampa de creixement sense harmonia".

Bid (The Monochrome Set).
Paraules a tenir molt en compte. Sobretot quan els gurús de sempre ens parlen de recuperació econòmica, o ens diuen que cal ser més competitius per a sortir de la crisi. Que no els enganyin, no podem sortir d'aquest forat amb el mateix afany de competitivitat que ens hi va fer caure. I no en tinguin cap dubte: qui parla de recuperació econòmica, l'única cosa que vol recuperar és aquell ritme de creixement insostenible i especulatiu que tard o d'hora acaba petant pels quatre costats. Per tant, seria bo que ens comencéssim a oblidar de la recuperació i penséssim de debò en un canvi de model. Que parléssim menys de competitivitat, i més de solidaritat i cooperativisme. I que atorguéssim un significat més humà a paraules com progrés, creixement o productivitat.