Ens ha deixat Jorge Martínez, la veu, la imatge, el cor i l'essència d'Ilegales. Una de les bandes essencials de la història del rock en castellà. Una de les poques formacions espanyoles de l'era (post-)punk que van saber connectar amb l'essència d'aquest moviment, la que venia de Detroit, del Bowery i del Max's Kansas City. La que combinava el perill i l'actitud macarra amb la poètica urgent de qui no té res a perdre. "Nuevas parejas se estrenan esta noche / Entre las sábanas de pensiones baratas / Diez mil obreros en paro / Esperan en la plataforma / De suicidio colectivo / Yo soy quien espía los juegos de los niños / Si te despistas estaré en tu bolsillo", cantava a "Yo soy quien espía los juegos de los niños". "Rockers, qué pasa con los rockers / Rockers, yo soy un rocker / Diez años de lucha solitaria / Son suficientes para reventar", rematava a "¡Heil Hitler!", un dard de precisió que avui irritaria les pells més fines i donaria peu a malentesos. Allò que altres han impostat durant dècades, Jorge Ilegal ho va personificar des del primer dia.
