Labasheeda - "Old Traditions" (2021)

Música essencialment hivernal que fa bona companyia en dies freds com els presents. La que ens brinden uns Labasheeda més reposats però tan intensos com de costum al seu darrer ep, un "Old Traditions" (2021) que va veure la llum el mes passat coincidint amb els preparatius de cara a les festes de Nadal. Quatre cançons, dues d'elles inspirades en la mateixa temporada festiva, on la banda rebaixa revolucions i explora paisatges tan cristal·lins com clarobscurs. Enceten el disc amb el misteri ancestral de la peça titular i el terminal blues nocturn de "Fireworks", i el tanquen amb la fragilitat folk de "Cold Days" i l'èpica a contrallum d'"In Reverse".

Amb base d'operacions a Amsterdam i una notable discografia al seu nom, Labasheeda estan encapçalats per la vocalista Saskia van der Giessen i el guitarrista Arne Wolfswinkel –actualment completen la formació el contrabaixista Renato Cannavacciuolo i el bateria Jan Tromp-. Molts els vam descobrir quan l'any 2015 van publicar "Changing Lights", un quart àlbum que s'emmirallava en les formes més indòmites del post-punk, i on ressonaven referents que anaven de Sonic Youth a Sleater-Kinney passant pels Dirty Three. A finals de 2020 en van publicar l'esperadíssima continuació, un "Status Seeking" que és a hores d'ara el seu darrer disc llarg.

"Old Traditions" es troba disponible a Bandcamp.

Labasheeda - "Status Seeking" (2020)

Bandes que ens han sorprès en el passat i que ens segueixen sorprenent en el present. La gran majoria vam descobrir a Labasheeda fa cosa de sis anys, quan "Changing Lights" (2015) els va perfilar com l'híbrid a priori impossible entre uns Dirty Three i unes Sleater-Kinney. Després d'un llarg silenci discogràfic que ha servit entre d'altres coses per ampliar la formació a quartet, el combo neerlandès tornava a finals de l'any passat amb un cinquè àlbum, "Status Seeking", on segueix apostant per tots aquells elements que han definit el seu so fins a data d'avui. Electricitat descontrolada, tensió estructural, guitarres dissonants i una corrosiva secció de corda, amb la poderosa veu de Saskia van der Giessen com a fil conductor.

Trenquen el gel amb "Dark Dream", un rock'n'roll en fase terminal i de naturalesa subterrània, on tant ressonen les Slits com el contingent No Wave de finals dels 70. "Reunion" transita subtilment per les aigües més cristal·lines i clarobscures del post-punk, i "Interruption" prem l'accelerador al més pur estil dels Sonic Youth més urgents i directes, incloses unes guitarres enceses en permanent diàleg amb una hipnòtica i primitivista base rítmica –hi va haver un temps en què se suposava que el post-punk havia de ser això-. I després tenim l'atac frontal de "False Flag", un potent exercici de rock robust, gairebé metàl·lic, matisat per aquella secció de corda que ha esdevingut un dels grans trets distintius de la banda. Un dels moments àlgids d'un plàstic dels que marquen diferències.

Disponible a Bandcamp.

Labasheeda

Si es pogués generar un híbrid entre The Dirty Three i Sleater-Kinney, de ben segur sonaria molt similar a Labasheeda. Un trio amb base d'operacions a Amsterdam, en actiu des de 2004 i que acaba de lliurar un quart disc, "Changing Lights" (2015), on els contrastos adquireixen tant de pes com les bones maneres. Dotze peces dominades per les guitarres dissonants, els violins de tonalitats pantanoses i la malencònica urgència vocal de Saskia van der Giessen. I un còctel sonor capaç d'enllaçar els ressons de Sonic Youth ("Wastelands") amb rodanxes de blues elèctric que farien les delícies de Jack White ("Tightrope"), la tensió onírica de la Velvet Underground amb Nico ("Changing Lights") amb la sensibilitat a flor de pell de la PJ Harvey més reposada ("On the Beach"), i els aires tardorencs ("Leave of Absence") amb el rock d'alt voltatge ("Head"). Menció a part es mereixen la inicial "Spiral Song" i la final "Into the Wilde", dues majúscules i heterogènies construccions sonores amb el violí com a fonament i la intensitat com a fil conductor. Arguments de pes a favor d'una banda a reivindicar. Ho poden comprovar a Bandcamp.