Tota una declaració d’intencions, el fet d'haver-se batejat amb el títol d’una cançó de
Babyshambles.
Lost Art Of Murder és un jove quartet lleidatà, practicant d’un pop de guitarres que beu tant de la nissaga Doherty com d’altres il·lustres contemporanis –
“Un perfecto desastre” evoca els primers
Strokes, per exemple-, sense renunciar al dramatisme amb accent britànic d’uns
Stereophonics (
“El día de hoy”) ni a unes lletres en castellà que els emparenten amb tòtems del pop estatal com
Brighton 64 o
Duncan Dhu. Després d’un any a la carretera -i d’haver compartit escenari amb
El Columpio Asesino, entre d’altres-, aquesta tardor presenten el seu primer ep de títol homònim. Cinc cançons amb ganxo melòdic i vocació refrescant a càrrec d’un combo amb ganes de dir coses.
