Es commemoren avui quatre dècades de la publicació d'un d'aquells discos essencials amb totes les lletres. Una obra capital de cap a peus, que va alterar nombrosos esdeveniments i va contribuir a escriure la història del rock i la música pop tal com l'hem pogut conèixer des d'aleshores.
"The Number of the Beast" (1982), el tercer àlbum d'
Iron Maiden i el primer de la banda londinenca amb
Bruce Dickinson a les tasques vocals. Els d'
Steve Harris acabant de definir el seu so, consolidant-se a l'avantguarda de la NWOBHM i catapultant el heavy metal fins a les més altes esferes en un moment en què, segons alguns, tocaven altres coses.
Inici a tota pastilla amb la dinàmica "Invaders", pas previ a tota una bateria d'himnes metàl·lics com el tenebrós mig temps "Children of the Damned", les referències ocultistes de l'eterna peça titular o el crit de guerra de "Run to the Hills", que denunciava la colonització del continent americà pels imperis europeus. I aquell majestuós final amb "Hallowed Be Thy Name", les reflexions en primera persona d'un condemnat a morir a la forca en set èpics minuts on no hi falta de res. Producció de Martin Birch i una de les caràtules discogràfiques més icòniques de tots els temps, cortesia del sempre oportú Derek Riggs, amb l'entranyable Eddie regnant en aquell univers de fantasia tan seu –dels Maiden- com intransferible.
