Si Joseph Mount és un dels grans excèntrics de l'indie britànic de la passada dècada, Metronomy -la banda que encapçala- és gairebé un gènere en ella mateixa i el seu darrer disc, "Metronomy Forever" (2019), una declaració d'intencions i de principis des del seu propi títol. Una quinzena llarga de pistes concebudes per fer ballar el personal i, sobretot, petar-ho en la propera temporada de festivals -abans, el 20 de març, el públic barceloní les podrà degustar en un entorn més recollit com és el de la sala Razzmatazz-. Un repertori que tant pot jugar amb el pop entremaliat que va definir la primera dècada del segle XXI -"Whitsand Bay" sona ara tan deliciosament retro i alhora contemporani com ho feien 15 anys enrere els hits trencapistes de The Rapture o LSD Soundsystem- com amb el funk sintètic més primitivista -la contagiosa "Salted Caramel Ice Cream" és pur Lipps Inc.- o amb aquell melodrama marca de la casa que encarnen títols com "Insecurity" o un "Lately" on per moments treuen el cap els mateixos Sparks.
