Minova

Somnis electrònics.

Qui els vagi descobrir mesos enrere al tribut a David Bowie que es va dur a terme a la sala Razzmatazz es devia endur una bona sorpresa. El seu “Ashes to Ashes” sonava fidel a l’original i a la vegada diferent -si algú té ganes de comprovar-ho, la gravació circula per Youtube-, com si volgués instal·lar-se en un dels molts ponts que enllacen l’obra del Duc Blanc amb bona part dels subgèneres que van alimentar la galàxia indie durant els anys 80 i 90. En el seu cas concret, el pont partiria de l’etapa berlinesa de Bowie per a desembocar en un punt indeterminat, a mig camí del pop sintètic i d’aquella etiqueta, el dream pop, que durant els darrers anys sembla haver tornat amb força gràcies als sonats retorns d’alguns noms històrics i a la irrupció de discursos com els de Daughter o The XX.

Minova són de Barcelona i van lliurar l’any passat el seu primer disc llarg. Un “La sort dels principiants” (2015, Discmedi) al qual havien precedit un ep i un single, i que conjuga atmosferes oníriques amb sentit melòdic i ritmes ballables. Les seves cançons evoquen les formes abans proposades per gent com Slowdive, Mazzy Star, Orchestral Manoeuvres In The Dark o fins i tot The Cure -moltíssima atenció a “Si em dius que no”-, si bé presenten la peculiaritat d’estar cantades en català. La qual cosa suposa tot un fet diferencial i situa els barcelonins en una òrbita fins ara tan poc explorada com és el pop oníric adaptat a la llengua de Ramon Llull, un terreny on comparteixen afinitats amb gent com Illa Carolina o Valentí. Una molt agradable sorpresa i un debut dels que obren portes.

Més informació:
Minova / Pàgina web

Originalment publicat a B-Magazine.