Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Redd Kross. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Redd Kross. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de setembre del 2019

Redd Kross - "Beyond the Door" (2019)


Poques bandes de rock'n'roll poden presumir de lliurar un dels seus àlbums més rodons un cop transcorregudes tres dècades i mitja de trajectòria durant les quals amb prou feines s'han vist alterades les bases dels seus arcs discursius. Bé, Redd Kross no tan sols és una d'aquestes bandes sinó que el disc que acaben de lliurar, "Beyond the Door" (2019), és un dels plàstics més frescos, vitamínics i revitalitzadors que s'han arribat a publicar en el que portem d'any. Onze pistes on el power pop marca de la casa s'impregna de referències a la cultura pop de la qual s'han nodrit des de sempre els germans McDonald -la inicial "The Party" conté referències més o menys subtils al "Day Tripper" dels Beatles-, i on la descàrrega elèctrica de "Fighting" o les adrenalíniques harmonies del tema titular faran preguntar-se a més d'un si realment aquesta gent té l'edat que indiquen els seus respectius documents d'identitat.

dissabte, 8 de desembre del 2012

Veterania i frescor

Els germans McDonald (Redd Kross).

The Monochrome Set.

REDD KROSS + THE MONOCHROME SET
Primavera Club @ Artèria Paral·lel
7 de desembre de 2012

Tota una demostració de força i frescor la que van oferir Redd Kross al seu pas pel Primavera Club. Una traca sense cap mena de mirament, un concertàs que esborra definitivament la petita taca que havia suposat aquell fluix passi de fa cinc anys a l'Apolo. Una hora i quinze minuts d'electricitat que els germans McDonald i companyia van canalitzar a través de la seva vessant més primitiva. La de les cançons de menys de dos minuts i la passió pel rock'n'roll més visceral. Impressionants. I no, no van tocar aquella ("Mess Around"), ni falta que va fer. Poca estona abans, uns altres veterans il·lustres com són The Monochrome Set havien ofert un passi també rodó. No tant com el de Redd Kross, però prou sòlid per tornar a demostrar que la veterania no té per què anar renyida amb la frescor.






Audio: "Pretty Please Me" - Redd Kross