 |
| Perpetuant la tradició. |
En un moment en què la invenció de la sopa d'all sembla haver esdevingut un requisit gairebé indispensable a l'hora de justificar tota creació artística, i en què valors com la innovació o l'experimentació corren el risc de ser fins i tot banalitzats, és important assenyalar el matís que els components de Rizà introdueixen a la nota promocional del seu primer disc. "Més que experimentar de forma deliberada, preferim contemplar l'evolució com un element inherent a la tradició", apunten. En altres paraules, més que forçar les coses, aquest trio grec opta deixar que aquestes flueixin i passin per elles mateixes.
Tota una declaració d'intencions a l'hora de construir un discurs que no pretén posar al dia la tradició musical hel·lena sinó, simplement, perpetuar-la i formar-ne part. El seu àlbum de debut, de títol homònim, va veure la llum el passat mes de desembre i conté nou peces tradicionals tant de la pròpia Grècia com de regions properes com Anatòlia, filtrades a través d'un prisma que prescindeix dels instruments més genuïnament mediterranis per a potenciar elements com el piano o fins i tot l'electrònica. El resultat és un salt endavant a partir de la pròpia deconstrucció d'un repertori que tant pot retroalimentar-se amb el jazz com amb la música modal o fins i tot la cançó pop més nocturna i terminal.
El nom de Rizà significa arrels en grec, i el trio en qüestió l'integren tres veterans de l'òrbita musical grega: el vocalista Themistoklis Karpodinis, el pianista Costinho i el contrabaixista Petros Lamprides. Entre tots, sumen un currículum que inclou incomptables quilòmetres i hores de servei al costat d'alguns noms clau de la música d'arrel hel·lena –Karpodinis també ha arribat a publicar discos en solitari i s'ha dedicat a la interpretació-. El disc es va enregistrar l'any passat als estudis Shakti Sound d'Atenes amb Simon Bloom i Costas Karpodinis als controls.
Més informació:
Rizà / Soundcloud