Recomanació: Altaveu 2018

Brighton 64 - Foto Xavier Prat.

El festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat celebrarà aquest cap de setmana -del 7 al 9 de setembre- les seves 30 edicions amb un d'aquells cartells que semblen fets a mida del melòman de base. Especialment temptadora es presenta la nit del dissabte, que aplegarà en diferents escenaris tot un seguit de veus tan diverses com complementàries del pop català de les darreres dècades, com ara Brighton 64, El Petit de Cal Eril, Trau o Ferran Palau. No es queda enrere la resta d'un cartell on conviuen discursos com els de Boytoy, Vieux Farka Touré o Morgane Ji. Més informació al web del festival.

Un bany de fuzz i ritmes hipnòtics

THE LIMIÑANAS

Festival Altaveu 2017

Can Massallera, Sant Boi de Llobregat

9 de setembre de 2017

Sembla que hagi plogut molt des que The Limiñanas van començar a treure el cap amb un discurs que conjugava psicodèlia primitivista amb esperit yé-yé. En realitat ha passat poc més d'un lustre, temps durant el qual han crescut els de Perpinyà fins a consolidar-se com a septet, compartir estudis de gravació amb Peter Hook i Pascal Comelade, i enriquir el seu registre amb rítmica kraut, apunts de shoegaze i essències frontereres que tant poden remetre a Calexico com a la banda sonora d'un spaghetti western. Ahir van assumir al Festival Altaveu tot el repte d'actuar després dels Flamin' Groovies, prova de foc que van superar amb un directe fresc, dinàmic i sense fissures. Un bany de fuzz, ritmes hipnòtics i melodies contagioses on no van faltar títols com "Garden of Love", "Prisunic" o "The Train Creep A-Loopin" -tots tres procedents del seu plàstic més recent, "Malamore" (2016)-. Si l'escena pop francesa viu en l'actualitat un moment extraordinari, The Limiñanas en són portaveus de ple dret.

Entusiasme melòman

Chris Wilson, més que una llegenda de culte.

THE FLAMIN' GROOVIES

Festival Altaveu 2017

Can Massallera, Sant Boi de Llobregat

9 de setembre de 2017

Cyryl Jordan i Chris Wilson sumen entre tots dos més de 120 anys, bona part dels quals se'ls han passat pujant i baixant d'escenaris de totes mides i colors. La qual cosa no els ha restat ni un sol gram d'aquella vitalitat gairebé adolescent que sempre han transmès i contagiat tant a l'estudi com en directe. Quan presenten peces compostes o prèviament interpretades per gent com Chuck Bery, NRBQ o Paul Revere and The Raiders, ho fan amb el mateix entusiasme melòman de qui acaba de veure la seva vida canviada per qualsevol d'aquests artistes. Tant és que els anys no perdonin ningú, que la veu de Wilson s'arrossegui més del que canta o que Jordan toqui més d'un solo fora de temps. Quan entonen títols com "You Tore Me Down", "Teenage Head" o "Shake Some Action" la màgia es manifesta com el primer dia. The Flamin' Groovies van encapçalar ahir la segona jornada del Festival Altaveu amb un passi que va alternar versions, composicions noves i himnes com els anteriorment citats. I si bé han vist els de San Francisco temps millors, no es pot negar que la seva simple presència escènica segueix essent aclaparadora. Dir banda de culte és fer curt.