El folk. Quant de mal s'ha fet darrerament en nom d'aquesta paraula. Ukeleles de temporada, acústiques domesticades i costumismes de manual. Doncs bé,
The Original Northern Island es dedica al folk i no té res a veure amb tot això. Ben al contrari, les seves cançons sonen fosques i fins i tot depriments. Potser perquè no aspira a esdevenir un fenòmen de temporada -i molt menys a protagonitzar un anunci de cervesa-, probablement perquè aquestes cançons sorgeixen com a fruit de processos de reflexió interior i no responen a res més enllà dels sentiments del seu autor. Com les de
Bon Iver o les de
Nick Drake, dos referents que els ajudaran a entendre de què va aquest madrileny establert al Baix Llobregat. El tercer referent serien les estructures i les línies melòdiques d'inspiració medieval. Atenció: no s'esperin aquí recreacions de cartró-pedra com les que s'escolten cada dissabte a la tarda al barri Gòtic. Aquest home sap perfectament què es porta entre mans, i de la mateixa manera que sap extreure el millor de l'Anglaterra més pastoral o dels racons més profunds de la geografia nord-americana, també sap integrar-hi una tradició que l'ha alimentat des de ben jovenet. El seu darrer disc es titula
"The Black Fall" (2014, Acaraperro), i arriba després d'una pila de llançaments digitals que han tingut més bona acollida als Estats Units que a casa nostra -un fet que malauradament ha deixat de sorprendre a aquestes alçades-. No li perdin la pista.
