(1956-2023)
Fa molt de temps que vaig perdre l'interès per la carrera de L.A. Guns, exemple paradigmàtic de com transformar una banda de rock en un serial (en el pitjor sentit) pot acabar eclipsant tot un llegat. Disputes legals, membres que entren i surten, múltiples formacions paral·leles amb caràcter oficial, lluites d'ego gairebé fratricides que desorienten el seguidor de tota la vida quan directament no l'alienen... Ho sento, però tot plegat em supera –és més, ja fa molt de temps que em vaig perdre-.
Prefereixo seguir escoltant sense interferències obres com "L.A. Guns" (1988), "Cocked & Loaded" (1989), "Hollywood Vampires" (1991) o, per què no, treballs menys predicats però igualment reivindicables com "Shrinking Violet" (1999). A tots ells hi tocava la bateria Steve Riley, que no va ser membre fundador del grup però sí un dels seus components clàssics –abans havia estat a W.A.S.P.-, i que ens ha deixat a l'edat de 67 anys. I sí, últimament també havia protagonitzat el seu propi spin-off del serial, però aquest no és el tema ara mateix.
