diumenge, 18 de març del 2012

The Fotolog Years: January 4th, 2012


Mauerpark, Berlin
Dezember 2011


La dona que segueix el traçat del Mur de Berlin amb un pack de quatre iogurts a la mà. Qui sap si ella també ve del bar del capità Nemo. A aquestes hores és poc probable, però mai se sap. Sí, el capità Nemo és el malparit que m'havia emborratxat la nit anterior. Té un bar amb gots de vidre i ampolles de whiskey de Tennessee. I Coca-Cola en ampolles de plàstic, cosa que a mi em sembla de molt mal gust però que a Berlin es porta molt. I una placa de la República Democràtica Alemanya. I un autògraf de Billy Bragg. I un ordinador amb una llista de reproducció. Que no té res a veure amb cap mena d'índex de natalitat. Ni amb persones de l'altre sexe amb qui el capità tingui tasques pendents. Una llista de reproducció es fa amb un programa informàtic i consisteix a fer sonar diverses cançons seguides, ja sigui en un ordre determinat o aleatori. Això comença a semblar una enciclopèdia barata de les que es troben a la xarxa. Les llistes de reproducció han substituït en molts bars la figura del dj. Video killed the radio star, and playlist killed the dj. El que no saben els bars, és que una llista de reproducció mai podrà substituir un bon dj. És el seu problema, ells s'ho perden. Però la llista de reproducció del capità Nemo mola. Com les pelis de James Bond. Les antigues. I com les fèmines que surten a les pelis de James Bond. Les antigues i les noves. I una merda. Les Bond Girls molen més que el jukebox digital del capità Nemo, per què enganyar-nos. Encara que la selecció musical del capità no està gens malament. Dead Kennedys, Mumford & Sons i Billy Bragg. Sí, el de l'autògraf. I el mateix que havia tocat a l'altre costat del mur. Que, de fet, és on té el bar el capità Nemo. Que és molt fan de Billy Bragg. El que canta que no vol una nova Anglaterra, sinó simplement una altra noia. A mi em passa el mateix. De fet, a mi ni m'havia passat pel cap, això de buscar una nova Anglaterra. Buscar una altra noia, en canvi, em sembla una opció força atractiva a simple vista. Sobretot si és com les que surten a les pelis de James Bond. Que és espia i treballa pels serveis secrets de Sa Majestat. La reina d'Anglaterra. Que escolta els Sex Pistols en la intimitat. Però no ha estat mai al bar del capità Nemo. Perquè, creguin-me, si hi hagués estat, ell m'ho hagués explicat. Però no ho va fer. Millor. Prefereixo no imaginar-me la reina d'Anglaterra borratxa i entonant un tema dels Dead Kennedys amb el puny aixecat. California Über Alles, California Ü-ber Alles! I la dona dels iogurts va cap a casa. En realitat, no fa la pinta d'haver passat pel bar del capità Nemo. Perquè el capità Nemo no ven iogurts. El capità Nemo emborratxa la gent a base de Jack amb cola. Ho sabré jo, no et fot.











Audio: "Winter Winds" - Mumford & Sons

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada