CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL
Quan tenia dotze anys vaig descobrir, remenant els vinils dels meus pares, una caràtula que em va cridar l'atenció. Hi sortien, asseguts sobre un vell cotxe el model del qual no recordo, quatre individus que em recordaven a la meva aleshores màxima obsessió, els Beatles. La meva mare em va explicar que erenla Creedence Clearwater
Revival, un grup d'aquells que la generació dels meus progenitors anomenava
"de la meva època". Èpoques i altres condicionants absurds a banda,
el que puc dir és que aquell vinil va donar-me una altra obsessió durant una
bona temporada. Aleshores no em podia imaginar en absolut el fosc historial de
problemes legals que havia acabat amb un grup que només transmetia bones
vibracions. Ni m'imaginava que un dia arribaria a veure en directe un d'aquells
quatre individus, John Fogerty, i que em decebria -més que ell, la seva insulsa
banda d'acompanyament-. Tampoc m'esperava que un dia acumularia tota la seva
discografia d'estudi. Però tenia clar que aquelles cançons em posaven a mil. I m'hi
segueixen posant. Com va dir una vegada Bruce Springsteen, la Creedence mai va ser el
grup més 'cool' del món, però sí que va ser el millor. L'última edició de la
revista britànica Uncut els dedica la portada i un extens reportatge on repassa
la seva història. I jo m'ho estic passant bomba llegint-lo. Tant, que no puc
evitar-ho: ara mateix punxaré per enèsima vegada el "Cosmo's
Factory".
Audio: "Travelin' Band" - Creedence Clearwater Revival
Quan tenia dotze anys vaig descobrir, remenant els vinils dels meus pares, una caràtula que em va cridar l'atenció. Hi sortien, asseguts sobre un vell cotxe el model del qual no recordo, quatre individus que em recordaven a la meva aleshores màxima obsessió, els Beatles. La meva mare em va explicar que eren
Audio: "Travelin' Band" - Creedence Clearwater Revival
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada