THE PERFECT HOST (2010)
Director: Nick Tomnay
Una de les millors pel·lícules que he vist darrerament. Un guió ple de sorpreses i girs totalment inesperats que passa d'un gènere a l'altre gairebé sense deixar-te respirar. Del drama criminal a la comèdia (molt) negra a un inquietant thriller psicològic, i tornem-hi que no ha estat res. Una imprevisible muntanya russa que acaba esdevenint tot un xoc de titans entre uns pletòrics Clayne Crawford i David Hyde Pierce. El primer encarna a un lladre que després d'un cop fallit busca refugi en una casa qualsevol d'un suburbi qualsevol de Los Angeles. El segon dóna vida al seu improvisat amfitrió, un individu que com s'anirà descobrint és qualsevol cosa menys normal. I fins aquí puc explicar. Perquè si volen un consell, vegin aquesta pel·lícula coneixent-ne els mínims detalls. No deixin que ningú els n'expliqui absolutament res, ni tan sols mirin el trailer. Així és com m'hi vaig enfrontar jo, i segurament per això el film no va perdre la capacitat de sorprendre'm durant cap dels seus 90 minuts de durada. I és que l'adrenalínica escena inicial, amb aquell "Wannabe in L.A." dels Eagles Of Death Metal posant banda sonora a la fugida del protagonista, ja anticipa alguna cosa molt gran. La resta, no ho dubtin, no té cap desperdici. En absolut.
Audio: "Wannabe in L.A." - Eagles Of Death Metal
Director: Nick Tomnay
Una de les millors pel·lícules que he vist darrerament. Un guió ple de sorpreses i girs totalment inesperats que passa d'un gènere a l'altre gairebé sense deixar-te respirar. Del drama criminal a la comèdia (molt) negra a un inquietant thriller psicològic, i tornem-hi que no ha estat res. Una imprevisible muntanya russa que acaba esdevenint tot un xoc de titans entre uns pletòrics Clayne Crawford i David Hyde Pierce. El primer encarna a un lladre que després d'un cop fallit busca refugi en una casa qualsevol d'un suburbi qualsevol de Los Angeles. El segon dóna vida al seu improvisat amfitrió, un individu que com s'anirà descobrint és qualsevol cosa menys normal. I fins aquí puc explicar. Perquè si volen un consell, vegin aquesta pel·lícula coneixent-ne els mínims detalls. No deixin que ningú els n'expliqui absolutament res, ni tan sols mirin el trailer. Així és com m'hi vaig enfrontar jo, i segurament per això el film no va perdre la capacitat de sorprendre'm durant cap dels seus 90 minuts de durada. I és que l'adrenalínica escena inicial, amb aquell "Wannabe in L.A." dels Eagles Of Death Metal posant banda sonora a la fugida del protagonista, ja anticipa alguna cosa molt gran. La resta, no ho dubtin, no té cap desperdici. En absolut.
Audio: "Wannabe in L.A." - Eagles Of Death Metal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada