LONDON BOULEVARD (2010)
Director: William Monahan
S’aixeca el teló. Sona “Heart Full of Soul” dels Yardbirds a tota castanya mentre un presidiari (Colin Farrell) és posat en llibertat. El títol de la pel·lícula és “London Boulevard” (2010, tot i que acabada d’estrenar als nostres cinemes), un thriller basat en la novel·la homònima de Ken Bruen i portat a la gran pantalla per William Monahan -col·laborador d’Scorsese com a guionista d’“Infiltrados” (“The Departed”, 2006)-. Un viatge als baixos fons londinencs de la mà d’un exconvicte, marcat i perseguit pel seu passat, que intenta reinsertar-se com a guardaespatlles d’una actriu assatjada per la premsa del cor (Keira Knightley). Una línia argumental amb un desenllaç digne d’una tragèdia grega i una estètica que remet inevitablement a pel·lícules com “Bullitt” (1968) o “The Italian Job” (1969). Estètica reforçada amb una banda sonora de vocació arqueològica que, a més de la citada peça dels Yardbirds -tema central del film, juntament amb la més recent “The Green Fairy”, de Kasabian-, rescata perles perdudes en el temps i firmades per gent com els Pretty Things, els Knickerbockers, els Box Tops o els Rolling Stones de l’etapa “Beggars Banket”. Però que ningú s’esperi cap desfilada gratuïta de tòpics retro: “London Boulevard” és un film ambientat i rodat ala Londres contemporània. I
com a tal, retrata l’Anglaterra dels nostres dies de la mateixa manera que ho
fan l’últim disc de Paul Weller i el primer dels Arctic Monkeys.
Audio: "Heart Full of Soul" - The Yardbirds
Director: William Monahan
S’aixeca el teló. Sona “Heart Full of Soul” dels Yardbirds a tota castanya mentre un presidiari (Colin Farrell) és posat en llibertat. El títol de la pel·lícula és “London Boulevard” (2010, tot i que acabada d’estrenar als nostres cinemes), un thriller basat en la novel·la homònima de Ken Bruen i portat a la gran pantalla per William Monahan -col·laborador d’Scorsese com a guionista d’“Infiltrados” (“The Departed”, 2006)-. Un viatge als baixos fons londinencs de la mà d’un exconvicte, marcat i perseguit pel seu passat, que intenta reinsertar-se com a guardaespatlles d’una actriu assatjada per la premsa del cor (Keira Knightley). Una línia argumental amb un desenllaç digne d’una tragèdia grega i una estètica que remet inevitablement a pel·lícules com “Bullitt” (1968) o “The Italian Job” (1969). Estètica reforçada amb una banda sonora de vocació arqueològica que, a més de la citada peça dels Yardbirds -tema central del film, juntament amb la més recent “The Green Fairy”, de Kasabian-, rescata perles perdudes en el temps i firmades per gent com els Pretty Things, els Knickerbockers, els Box Tops o els Rolling Stones de l’etapa “Beggars Banket”. Però que ningú s’esperi cap desfilada gratuïta de tòpics retro: “London Boulevard” és un film ambientat i rodat a
Audio: "Heart Full of Soul" - The Yardbirds
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada